dimarts, 29 de desembre del 2020

Pere Tubert, en el record...


Quan vaig conèixer personalment en Pere Tubert, ell ja era una persona coneguda i reconeguda dins el món social en general, i de les persones amb discapacitat en particular, i jo tot just m'estrenava com a coordinador del programa Incorpora a Girona. Era mitjans de l'any 2007.

El recordo, aquells anys, al seu despatx de la seu de Mifas al carrer Empúries de Girona, al barri de Sant Narcís. La seva porta sempre estava oberta, sempre era molt accessible, i sempre estava disposat a comentar la jugada, fos quina fos la que em portés a la seu de Mifas.

Escoltant-lo era fàcil endevinar quelcom comú a d'altres presidents i presidentes d'entitats socials: que no havia tingut res fàcil, i que el seu caràcter persistent l'havia forjat en moltes batalles, vetllant pels drets de les persones amb discapacitat física, treballant per trencar barreres i per la igualtat d'oportunitats.

Mifas és l'entitat de referència per a les persones amb discapacitat física i sensorial de les comarques de Girona, i una de les referents de Catalunya, i la seva contribució a la inserció laboral, bé en els propis serveis i empreses que gestiona, bé en el mercat laboral ordinari, és altament valuosa. Ho veig cada dia, des de fa més de tretze anys, coordinant el grup d'entitats de Girona del programa Incorpora. L'empenta i determinació d'en Pere Tubert i de les respectives juntes que va presidir hi tenen molt a veure.

L'any 2015, ja com a expresident de Mifas, a Plataforma Educativa li vam fer un reconeixement amb el Premi a la Corresponsabilitat Ciutadana dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, una decisió presa per plena unanimitat del jurat. 

La darrera vegada que vaig veure i parlar amb en Pere Tubert va ser el 15 de novembre de 2019 a la Coma Cros de Salt, en l'acte que tancava el 40è aniversari de Mifas. Feia temps que no el veia i em va fer molta il·lusió veure'l i xerrar una estona amb ell.

En Pere Tubert ens deixa un valuós llegat de lluita en favor de les persones amb discapacitat, llegat que té continuïtat en el treball i compromís de la gent de Mifas, que segueixen treballant per a trencar les barreres, no només arquitectòniques, que encara tenen les persones amb discapacitat física.

La seva prematura mort ha estat molt sentida, no només dins el món social, i ens ha entristit molt a les persones que l'hem conegut... DEP. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada