divendres, 11 de desembre de 2020

El refrany de la setmana, sobre la vida a pagès


Ahir va fer cent anys que va néixer la meva àvia Juanita, i el seu record em transporta, inevitablement, a la vida a pagès. Ella va ser moltes coses i entre elles, també, pagesa, com pagès va ser el meu avi, també entre moltes altres coses...

Els meus avis eren pagesos, i sempre ho he dit amb orgull, defugint de la connotació pejorativa de l'adjectiu. Ells, pagesos com eren, em van regalar una pila de vivències i records de la meva infantesa vinculats a l'hort, la vinya, els olivars, el bestiar... Records amb Cantallops com a escenari, i amb la seva gent com a protagonistes!

Diu el refrany que "a un bon pagès, doneu-li cols", donant a entendre que els pagesos no estan per floritures, ni refinaments, i en els meus avis sempre hi vaig veure molta integritat i, tot i que pel meu gust amb un excés de rectitud, un concepte de l'educació i del respecte que m'agradaria no perdre.

La meva àvia sempre em recordava, quan me n'anava a voltar amb la bici pel poble o quedava amb la colla, que sobretot saludés a tothom! I és que sí, als pobles, com també passa, en part, en els barris, la gent es saluda, sobretot perquè tothom és d'una casa, encara que no hi visqui; jo sóc de Can Llonch!

El meu avi, fill únic, va quedar orfe de pare de ben petit; a casa s'explica que un dia, quan deuria tenir onze o dotze anys, feia el "ronso" al llit i la seva mare, l'admirada Maria Llonch Sobrepera, li va dir que si no es llevava per anar a treballar, cap problema, es vendria les finques i avall! 

Va ser dir-ho i el meu avi, que a banda de la seva mare i les finques, Can Llonch inclosa, no tenia gaire res més, es va llevar i va fer el que s'esperava d'ell aleshores: contribuir a l'economia familiar, que "a pagès endarrerit cap anyada li és bona"...

El meu avi cada dia "apriava" la mula i el carro i se n'anava a l'hort; algunes tardes amb la meva àvia hi anàvem a la tarda, havent dinat, a peu, fent bo el refrany que diu que "passa de pagès, cada una val per tres." El regal era la tornada, que feia damunt del carro i, en algun moment, fins i tot menant la mula! 

Els meus avis van ser, entre moltes altres coses, pagesos, i de pagès...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada