Advent constitucional

Anys enrere a casa teníem un canelobre amb quatre espelmes que enceníem, una a una, cada diumenge d'Advent. Fa anys que no ho fem i el canelobre no recordo on el tenim, en cas que sobrevisqués al trasllat! Espero que sobrevisqués, que era, i és, molt bonic...

Durant anys aquesta tradició va conviure amb la menys espiritual, i més dolça, tradició del calendari d'Advent que, dia rere dia, ofereix una xocolatina, i que fa les delícies de la mainada, i no tan mainada, que aquesta és encara una tradició viva a casa nostra!

L'Advent és el "temps litúrgic que precedeix el Nadal" i, ja sigui amb ciris o espelmes, o amb xocolatines, és com un compte enrere que ens prepara, espiritualment o no, per la celebració del Nadal i de les seves festes.

És clar que això ja fa anys que ho fa la publicitat (torrons, colònies, caves, joguines...) i darrerament la campanya del Black Friday, l'Advent consumista dels nostres dies.

Ahir, segon d'Advent, també es va commemorar (això de celebrar va per barris) el 42è aniversari de la Constitució espanyola, la que al seu dia, com l'Advent, va precedir la democràcia.

Quaranta-dos anys després la nostra democràcia, com la pròpia Constitució, ha demostrat ser millorable, i ahir pensava que estaria bé que aquest aniversari, coincidint amb el Segon d'Advent, bé podria ser un advent constitucional, el temps polític que podria precedir la nostra millorada democràcia.

El drama és que qui més qui menys té la percepció que hem perdut, aquests darrers anys, en qualitat democràtica, i més que albirar l'oportunitat de millorar-la i enfortir-la, estem més a prop de seguir retrocedint en drets i llibertats.

Veurem si el sorprenent acord pels pressupostos té més recorregut que el calendari d'Advent...