La normalitat és avui

Imatge de NickyPe a Pixabay

Tornarem a la normalitat? El problema no és la resposta, sinó la pregunta, concretament una part de la pregunta, que en genera una altra: a quina normalitat?

Si per normalitat entenem la vida que teníem abans de la crisi del coronavirus (la vida personal, familiar i laboral; la vida que s'ha vist alterada, en totes les seves dimensions, per l'estat d'alarma i el confinament), em temo que no, que no tornarem a la normalitat.

No, no vindrà el dia que, parafrasejant (suposadament) Fray Luis de León, direm "como decíamos ayer", si entenem que l'endemà d'aquell ahir tot romandrà igual. No, no tot romandrà ni roman igual perquè des d'aleshores no són poques les coses, i les persones, que hem perdut.

La normalitat és avui, amb tot el que hem passat i amb tot el que hem perdut, i el que hem perdut no torna, per més que en retinguem el record.

La normalitat és avui i cada dia, i cada dia canvia i es transforma, s'adapta i ens hi adaptem.La normalitat al capdavall és només aquella realitat que perdura, fins que deixa de fer-ho.

Jo fa uns dies que he renunciat a tornar a la normalitat, perquè és impossible tornar a una realitat que ja s'ha transformat. No puc tornar a ser adolescent, tampoc infant per més que mantingui viu el nen que hi ha en mi. Ni tan sols un riu és sempre el mateix, doncs l'aigua que hi corre sempre és diferent...

Tornarem a la normalitat? Definitivament no. La normalitat, en tot cas, massa vegades és una il•lusió, la petjada que deixem enrere i que l'onada, tard o d'hora, esborrarà.