Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris politica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris politica. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 d’agost del 2017
Eclipsi total
Quan Catalunya més necessitava (?) Espanya, Espanya va fer tard.
El president Mariano Rajoy va arribar tard (segurament tan aviat com va poder) i el ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido a banda de tard, sobretot va arribar (i actuar) malament!
Perquè Mariano Rajoy va tardar tantes hores en comparèixer? O potser la pregunta seria: perquè el govern espanyol va tardar tantes hores en aparèixer i comparèixer? Si el president Rajoy no podia, bé podria haver comparegut la vicepresidenta, o bé algun ministre de guàrdia, o com a mínim el delegat del govern de l'estat a Catalunya, Enric Millo; no, aquesta vegada no hi ha hagut efecte Millo!
Però no, durant les primeres hores el govern de l'estat no va comparèixer i segurament més d'un el va trobar a faltar; molts d'altres potser ja ni l'esperaven, al govern estatal...
El govern català i els Mossos d'Esquadra van entomar la crisi, en van arromangar i van saber donar la resposta multilateral que els atemptats exigien: policial, de seguretat, d'investigació, d'emergència, judicial...
Naturalment no ho van fer sols, també amb el govern espanyol i els serveis i cossos de seguretat estatals, però en la comunicació i transmissió de la informació a la ciutadania el govern català en general i els Mossos d'Esquadra en particular van actuar des del minut zero, i durant tota la crisi, d'una forma exemplar!
No es pot dir el mateix del govern estatal, no només pel pobre paper que ha tingut el president Rajoy, sobretot pel paper galdós del ministre Zoido amb el desafortunat anunci de la desarticulació de la cèl·lula terrorista quan el principal culpable, Younes Abouyaaqoub, autor de l'atropellament, encara estava desaparegut. Quina imprudència, quina patinada!
Aquests dies s'han dit moltes coses en relació al paper dels governs de Catalunya i Espanya davant dels atemptats i l'amenaça terrorista, però el que jo he vist d'una manera clarivident és que (com a mínim) pel que fa a la comunicació i el tractament de la informació el govern català i els Mossos d'Esquadra han eclipsat el govern espanyol i el ministeri de l'Interior, un eclipsi total visible a ull nu!
dimarts, 24 de novembre del 2015
Garcia Albiol, l'oracle
No sé si entre les seves qualitats, que alguna deu tenir, si més no basquetbolística, hi ha la d'endevinació, la d'oracle; Xavier Garcia Albiol va passar-se la campanya electoral del 27S repartint el titular "s'ha acabat la broma", però rere el titular advertia que "a cada acció (s'entén que de caràcter sobiranista per part del govern actual, del futur o del Parlament) hi haurà una reacció (s'entén que del govern estatal del PP)".
Si el procés d'independència és una broma, aquesta encara no s'ha acabat, malgrat Garcia Albiol i el Partit Popular de Catalunya; però tampoc s'ha acabat la broma en forma d'ofensiva que el PP, des del govern central, fa i farà contra el procés: la darrera reacció, les especials condicions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA): una broma de mal gust!
Si la declaració de desconnexió que va aprovar el Parlament volia semblar una DUI sense ser-ho, ara aquesta decisió del FLA del govern espanyol vol semblar, sense ser-ho, una intervenció estil article 155 de la Constitució Espanyola. El que va dir Garcia Albiol: acció - reacció!
Si el procés és una broma, tenim rialles assegurades per estona... i ja sabem que qui riu primer plora darrer; o era riu bé qui diu darrer?!
Garcia Albiol, però, té un altre oracle per demostrar: la investidura del president Mas amb el vot favorable de la CUP, tal i com va predir dies enrere, provocant en directe a la televisió a Antonio Baños. Deia Garcia Albiol que l'acord d'investidura arribaria abans de l'inici de la campanya electoral, tot i que l'ANC ha avançat la data de caducitat de l'acord per aquest proper divendres, dia 27 de novembre.
Els camins de la política catalana són, des del 27S i sobretot des de la fallida segona votació d'investidura, inescrutables... i terriblement perillosos (o no?) si l'oracle ha de ser Xavier Garcia Albiol!
divendres, 20 de novembre del 2015
El vídeo de la setmana: Franco ha muerto?
Mort el gos, morta la ràbia?
Avui fa 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco però la seva ràbia persisteix, segueix inoculada en sectors i persones que avui no només recorden amb nostàlgia el dictador, sinó que voldrien que la seva ràbia governés de nou.
És cert que amb la mort de Franco el franquisme es va debilitar, com el nazisme amb la derrota i la mort de Hitler, i que a partir de la seva mort la democràcia, amb totes les seves virtuts i defectes, va vèncer; a diferència d'Alemanya, però, a Espanya ens vam quedar a mitja catarsi o, si voleu, encara tenim molts deures pendents a fer: parlar de memòria històrica, de fosses comunes o de reparar els danys causats per la guerra i la postguerra encara molesta a sectors i persones...
Recordava aquesta setmana Miquel Berga que les cicatrius de la Guerra Civil americana encara generen dolor; també ens passa, i ens seguirà passant amb les de la Guerra Civil espanyola.
Mort el gos, morta la ràbia?
Diuen els experts que, a diferència del que va passar amb el nazisme, la mort dels líders d'Estat Islàmic no garanteix la seva desaparició, ni la fi de la barbàrie a la que ens sotmet: com els virus més resistents, el mal sempre muta i es fa més fort.
Potser sí que haurem de concloure que, des dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York, estem en guerra; una guerra on part del camp de batalla són els nostres carrers, les nostres ciutats, els gratacels, les estacions de trens, les redaccions de revistes satíriques, les sales de festes...
La Pau requereix molts esforços, quasi tants o més que la guerra, sobretot si l'entenem com el que és: molt més que absència de guerra. La Pau és justícia social, és llibertat, és igualtat d'oportunitats, és respecte a la diferència i combat contra les desigualtats.
Avui fa 40 anys el president del govern franquista Carlos Arias Navarro va pronunciar, en un missatge televisat, les mítiques paraules "Españoles, Franco ha muerto". El dictador va morir, però el franquisme, per més que tronat i nostàlgic, sempre perillós, persisteix encara 40 anys després...
Bon divendres.
dijous, 12 de novembre del 2015
Fins que la independència ens separi
Aquesta és una setmana d'alta intensitat política al Parlament de Catalunya, marcada per l'aprovació de la resolució d'inici de la desconnexió i pel debat d'investidura de l'onzena legislatura.
La intensitat política d'aquest moment també es viu fora del Parlament, al carrer, al bar, a les sobretaules dels dinars familiars i, en especial, a les xarxes socials, on massa vegades les coses prenen un caire transcendental fora de mida, on el posicionament i les opinions es fan més a base de titulars que d'arguments.
Aquests darrers dies he llegit al mur de més d'un usuari de Facebook l'auto-imposició del silenci polític per a preservar un mínim clima de convivència i cordialitat entre els "amics socials".
Són dies d'alta intensitat i, també, d'alta sensibilitat i qualsevol opinió en un sentit pot rebre agres crítiques de l'amic més inesperat en sentit contrari!
No seré jo qui afirmarà amb rotunditat que el procés d'independència ha trencat famílies i amistats; no seré jo qui farà un discurs apocalíptic sobre la fi del món, de la convivència familiar i de l'oasi català, però és cert que hi ha qui prefereix, preventivament, ser prudent i desar la roba, esquivar el tema o tocar-lo només superficialment, mantenint el debat i possible discussió en un prudent nivell epidèrmic.
La independència, com el futbol, aixeca passions però com de futbol cal saber-ne parlar i, si s'escau, discutir tenint sempre present una única i imprescindible premissa: combat les idees, no les persones que les defensen!
La independència ha esberlat el PSC i ha separat CiU: que els danys i les víctimes, en cas d'haver-n'hi, siguin sempre polítics, mai personals!
dimecres, 11 de novembre del 2015
El super poder de la CUP
La CUP, amb els seus 337.794 vots i 10 diputats al Parlament de Catalunya, està fent quelcom que de moment Junts pel Sí, amb els seus 1.628.714 vots i 62 diputats no ha fet: dir qui pot ser o no pot ser conseller i, per si no fos poc, vetar el candidat a president de la Generalitat de Junts pel Sí, Artur Mas. Ahir, sense anar més lluny, fins i tot va posar sobre la taula un candidat alternatiu: Raül Romeva!
El que ni tan sols ERC va gosar fer amb el PSC i Montilla, amb una correlació de forces més ajustada, la CUP ho fa amb Junts pel Sí. És més, també condiciona, a desgrat d'alguns membres del govern en funcions de l'encara president (en funcions) Mas, l'agenda política avançant l'aprovació d'una resolució de desconnexió abans de la investidura d'un president a qui no pensen investir!
La pressió de molts independentistes, s'entén que votants de Junts pel Sí, és evident i per moments creixent des de la nit electoral del 27S, però gens menyspreable és la pressió que la CUP fa sobre Junts pel Sí per dur l'agenda política vers els seus interessos.
És cert, i d'aquí la indignació de molts independentistes, que la CUP exerceix més poder que els que li van atorgar les urnes, però els super poders de la CUP no venen pels seus 10 diputats, sinó per la seva condició d'imprescindibles per tal que el procés, amb la investidura inclosa, segueixi endavant!
La força de Junts pel Sí és parlamentàriament molt gran, però a la vista dels resultats, i sobretot dels fets, insuficient; la seva principal feblesa és la manca d'alternatives, dins l'arc parlamentari, per a pactar la investidura!
Aquest és l'autèntic poder de la CUP, un poder sobrealimentat per un resultat capritxós i per la manca d'alternatives de Junts pel Sí.
Junts pel Sí no ha trobat, encara, la "kriptonita" que pugui neutralitzar el super poder de la CUP!
dimarts, 10 de novembre del 2015
Acció - reacció
El Parlament de Catalunya ha aprovat, amb solemnitat per uns, amb vergonya pels altres, la resolució de l'inici de la desconnexió d'Espanya.
Per uns, el tret de sortida d'un procés inevitable i, a aquestes alçades, imparable, tot i que si els mateixos que avui han aprovat la declaració no són capaços, els propers dies o els propers dos mesos, d'investir un president i formar un govern, aquesta declaració perdrà més força que si la inhabilita el Tribunal Constitucional!
Pels altres la resolució aprovada és més que un brindis al sol, és una il·legalitat que el Tribunal Constitucional deixarà en molt menys paper mullat: en quelcom que semblarà no haver existit mai, segons va dir la vicepresidenta en funcions del govern estatal, Soraya Sáenz de Santamaría.
Les paraules de la vicepresidenta són una bona mostra de com afronta aquesta qüestió el govern estatal del Partit Popular, com un infant tapant-se els ulls creient-se no ser vist! No hi ha més cec que el que no vol veure!
No sé si la independència és inevitable, però el que sí sé és que, tard o d'hora, el Parlament de Catalunya aprovaria una resolució com la que ha aprovat avui, com inevitable serà que el govern espanyol prengui mesures contra aquesta resolució i qualsevol altre acte de desconnexió.
Acció - reacció, serà aquesta la dinàmica a la que estem abocats inevitablement? Serà aquesta la dinàmica a la que estarem abocats indefinidament?
Entendria que fos així mentre els governs català i espanyol estiguin en funcions, però una vegada es constitueixin un i l'altre haurien d'explorar alternatives a aquest bucle, a aquest cercle viciós, doncs amb la mateixa legitimitat que avui una majoria del Parlament de Catalunya diu defensar un mandat democràtic de desconnexió, una més que probable majoria del Congrés de Diputats demà dirà defensar un mandat democràtic de no desconnexió.
La independència de Catalunya passa, tard o d'hora, per un acte de desobediència a la legalitat espanyola vigent i, és de preveure, futura; sense desobediència la independència és impossible! Però abans de la independència de Catalunya a Catalunya hem de resoldre un altre problema: la investidura del president i la formació d'un govern.
I té raó Artur Mas; sense president el procés s'encalla, però potser també s'encalla, i s'encallarà mentre ell vulgui ser-ho, a desgrat de la CUP.
Molts diuen que a partir d'ara circularem per camins nous, desconeguts, però el caminar d'uns i altres sembla del tot previsible i, per tant, conegut, acció - reacció, que portada a llei resulta ser la tercera de Newton: sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer.
dilluns, 9 de novembre del 2015
Aperitiu parlamentari
![]() |
Ja hem fet l'aperitiu d'aquesta legislatura! Foto: Roger Casero |
Quantes vegades, a l'inici del convit d'un casament, hem dit allò que "amb l'aperitiu ja em faríem prou" o, "amb l'aperitiu ja estem tips"!
L'aperitiu té la doble finalitat de matar la gana i, al mateix temps, obrir-la! Un bon vermut acompanyat d'una tapa de clova, per exemple, mata la fam i evita que ens abraonem sobre el primer plat alhora que ens permet començar a salivar, doncs el missatge que rep el cervell és que això no ha fet més que començar!
Els plats forts d'un casament són el de carn i el de peix, que ens serveixen ja asseguts a taula, però és a l'aperitiu, que generalment mengem a peu dret, on moltes vegades hi trobem autèntiques exquisideses gastronòmiques, petites dosis de plaer que ens conviden a repetir; així és com ens atipem, a mesura d'anar repetint petites porcions de delicadeses culinàries!
És clar que el colofó d'un banquet de casament, el punt àlgid, és el pastís de noces, que ataquem hores després del primer aperitiu, havent-nos engolit ja els plats principals i un postre afruitat d'aquells "per fer baixar", i moltes hores abans de la darrera copa, doncs el puro (afortunadament) ja no es porta ni es dona! Ja sabem que un casament és, a partir d ela cerimònia de matrimoni, un copiós àpat en el que, per més que ens ho proposem, mengem per sobre les nostres possibilitats!
El que hem viscut, de moment, en aquesta agitada i incerta legislatura és tan sols l'aperitiu del que ens espera! L'elecció de la presidenta del Parlament i tot l'enrenou de la junta de portaveus i la convocatòria del ple d'avui per a debatre la declaració d'inici de la desconnexió de Catalunya amb Espanya han estat només una mostra, com si d'una tapa es tractés, del que ens espera!
I tot aquest aperitiu l'estem regant amb un vermut ben català: la negociació entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura d'un president, veurem si el president Mas!
De fet avui, com els comensals en un banquet, seiem a taula i ens disposem a atacar els plats forts del menú d'un àpat que no sabem si s'allargarà com és costum o, per contra, serà més curt del compte!
La sensació, com en un casament, és que a l'hora de seure a taula ja estem tips, però qui renuncia a la possibilitat d'un gran (i bon) àpat! I sí, estem tips, també una mica tips de tot plegat!
Jo per si de cas ja tinc les sals de fruita a prop!
dijous, 24 de novembre del 2011
Post festum (electoral del #20N), pestum
![]() |
L'escrutini del 20N a Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero |
Les eleccions del 20N han estat la cirereta d'un cicle electoral triomfal per CiU i PP i catastròfic per al PSC i el PSOE. El pèndol es decanta cap a la dreta... coses de cicles...
El PP ha guanyat les eleccions perquè el PSOE les ha perdut. Per això Rajoy s'ha passat 4 anys, campanya inclosa, parlant molt sense dir res: "wait and see", esperant i mirant com el PSOE s'anava desgastant... I Rajoy continua sense dir massa res, però algun dia haurà de dir quelcom, si més no quan sigui president. El PP es fa fort a l'Estat i es farà fort, tot sembla indicar, a Catalunya, essent, previsiblement, el soci de CiU per les noves retallades...
Ara el PSOE ha de refer-se, però abans s'ha de re-situar en el nou escenari: per recuperar terreny primer ha (hem) de recuperar credibilitat. Si el PSC ha d'abordar el "post-Montilla", el PSOE ha d'abordar el "post-Zapatero". Ambdues coses, tot i que separades, poden tenir, podrien tenir, connexions prou interessants, sobretot una: el federalisme!
Sí, els qui encara us esteu "partint la caixa" ja podeu parar, que intentaré explicar-me...
L'escenari polític català ha canviat aquests darrers anys, tot i que els resultats del 20N no ho escenifiquen prou. I una de les derivades d'aquest escenari és, vulguem o no, que el PSC en l'imaginari col·lectiu no és percebut com un partit que defensa els interessos de Canatlunya...
L'escenari polític espanyol també ha canviat, o està canviant, amb coses prou interessants com Amaiur (que ben segur transformarà la política al país basc, agradi o no), o per la dreta amb el creixement, tot i que molt focalitzat, de partits com UPyD.
Tot i que a la majoria de l'Estat no es trenca el bipartidisme PP - PSOE, la realitat és que al parlament espanyol hi haurà, a partir de la seva nova constitució, 13 partits amb representació parlamentària.
Unitat o desintegració: unitat de l'estat o desintegració del mateix; unitat territorial o independència d'alguns territoris. El debat territorial, lluny d'apaivagar-se serà encara més candent els propers anys, debat motivat per aspectes econòmics (pacte fiscal) i identitaris (llengua, educació, ...). I davant aquest escenari ni el PSOE es pot permetre equiparar-se amb el PP ni, encara menys, el PSC amb el PSOE si aquest va de bracet amb el PP.
Bé faria el PSOE, penso jo, de prendre la tercera via; ni unitat ni desintegració: federalisme. És clar que qui primer ho hauria de tenir clar és el PSC, i per mi la millor manera de tenir-ho clar és exercitant-lo realment i efectivament en les relacions entre ambdós partits; en altres paraules, grup parlamentari propi del PSC al Congrés de Diputats.
El PSC ha de recuperar el nord i al nord de la brúixola del PSC cal situar-hi inequívocament Catalunya.. I a l'estat, anar de la mà del PSOE, naturalment, però anar de la mà no vol dir tenir la mà cosida a la butxaca dels pantalons del PSOE.
Ara que no tenim responsabilitats de govern, cal que, amb el XII Congrés com a punt de partida, el PSC ens dediquem a refer la nostra nau... Ara s'està ja en el període d'afrontar el XII Congrés i els possibles candidats a ser candidats a primer secretari del PSC es reactiven de nou. Personalment preferiria que no hi hagués una sola candidatura unitària. M'agradaria més que hi hagués més d'una candidatura si, efectivament, les candidatures defensen coses diferents, el grup parlamentari propi entre elles...
I mentre el PSOE i PSC ens llepem les ferides i el PP i Mariano Rajoy es preparen per governar, CiU ens diu: retallades? No volíeu caldo, doncs 2 tasses!
Però no és aquest el caldo que volem!... El què deia, post festum, pestum!
diumenge, 23 de gener del 2011
Comunicat de l'Ajuntament de Sarrià de Ter respecte la Unió Esportiva Sarrià
Aquest és un comunicat conjunt dels grups municipals de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de suport a la Unió Esportiva Sarrià (UES) per la situació que està visquesnt aquests darrers dies
Comunicat Ajuntament de Sarrià de Ter respecte la Unió Esportiva Sarrià
La Unió Esportiva Sarrià és una entitat esportiva històrica del nostre municipi. Amb una massa social molt important. Socis i sòcies que, de manera sobirana i democràtica, determinen els destins del club. En aquest sentit, l'ajuntament comparteix i reconeix la feina feta per les diferents Juntes Directives de l'entitat així com les de tots els clubs esportius que treballen constantment per millorar la vida social i cultural de Sarrià de Ter.
Amb tot, sense entrar a valorar la gestió al si del club -per la qual cosa tenen únicament veu i vot els socis-, cal dir que volem mostrar la nostra preocupació pels esdeveniments relacionats amb la UES de la darrera setmana. Amb episodis en els quals han sorgit greus acusacions a directius amb noms i cognoms. Una pràctica, evidentment reprobable. I es per això que volem fer una crida a la serenor, el diàleg i el treball constructiu. Estem convençuts que les discrepàncies es podran exposar i resoldre en altres fòrums i per altres vies més lògiques i civilitzades.
Finalment reiterar el nostre recolzament a la Directiva en conjunt i en especial als directius acusats publicament i sobretot remarcar la necessitat de no portar la divergència al terreny de la crispació i els atacs personals. Fet, aquest darrer, que no contribueix -ans al contrari- a millorar el club, l'esport i el nostre poble.
Comunicat Ajuntament de Sarrià de Ter respecte la Unió Esportiva Sarrià
La Unió Esportiva Sarrià és una entitat esportiva històrica del nostre municipi. Amb una massa social molt important. Socis i sòcies que, de manera sobirana i democràtica, determinen els destins del club. En aquest sentit, l'ajuntament comparteix i reconeix la feina feta per les diferents Juntes Directives de l'entitat així com les de tots els clubs esportius que treballen constantment per millorar la vida social i cultural de Sarrià de Ter.
Amb tot, sense entrar a valorar la gestió al si del club -per la qual cosa tenen únicament veu i vot els socis-, cal dir que volem mostrar la nostra preocupació pels esdeveniments relacionats amb la UES de la darrera setmana. Amb episodis en els quals han sorgit greus acusacions a directius amb noms i cognoms. Una pràctica, evidentment reprobable. I es per això que volem fer una crida a la serenor, el diàleg i el treball constructiu. Estem convençuts que les discrepàncies es podran exposar i resoldre en altres fòrums i per altres vies més lògiques i civilitzades.
Finalment reiterar el nostre recolzament a la Directiva en conjunt i en especial als directius acusats publicament i sobretot remarcar la necessitat de no portar la divergència al terreny de la crispació i els atacs personals. Fet, aquest darrer, que no contribueix -ans al contrari- a millorar el club, l'esport i el nostre poble.
dimarts, 1 de juny del 2010
El govern actua contra l'esperit del conveni signat amb Caixa Catalunya pel Coro
Part del targetó d'invitació de la inauguració del Coro, l'any 2006
La setmana passada lamentava la decisió de l'equip de govern municipal de retirar l'equipament informàtic de "El Coro"; doncs bé, després d'haver buscat entre carpetes i per la sala de premsa de Caixa Catalunya he confirmat el què recordava: la retirada dels ordinadors va en contra d'allò acordat, conveniat, entre l'Ajuntament de Sarrià de Ter i la Fundació Viure i Conviure de l'Obra Social Caixa Catalunya a l'anterior mandat.
Amb la decisió de retirar, alegrement, els ordinadors de "El Coro", el govern municipal de Sarrià de Ter actua contra l'esperit d'un conveni signat, contra uns acords que precisament volien potenciar l'ús de les noves tecnologies en aquest equipament.
El tercer punt del conveni signat l'any 2005 entre la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya i l'Ajuntament de Sarrià de Ter acordava:
"Tercer-. La col.laboració de l’Obra Social de Caixa Catalunya es concretarà en una aportació econòmica de 120.202,42 euros ( cent vint mil, dos-cents dos amb quaranta dos euros ) que lliurarà a l’Ajuntament de Sarrià de Ter previa certificació de les despeses atenent als criteri següents:
A. els conceptes de despesa podran ser en matèria d’obres i mobiliari.
B. es reservarà una part de la totalitat per adquirir equips informàtics per ubicar una aula d’informàtica en l’equipament que haurà d’estar connectada a la xarxa d’internet i disposarà d’una programació bàsica de cursos bàsics a nivell d’usuari."
Aquesta voluntat de potenciar l'equipament de "El Coro" com un espai intergeneracional i obert a les noves tecnologies també es reforçava al comunicat que l'Obra Social Caixa Catalunya va elaborar en motiu de la inauguració de l'equipament, a mitjans del 2006:
"La col·laboració entre l’Obra Social de Caixa Catalunya i l’Ajuntament de Sarrià de Ter s’ha centrat en la millora de la qualitat de vida i el benestar de les persones grans del municipi, entesa des del concepte de la participació activa. A tal efecte, la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya, ha mostrat el seu interès en col·laborar en les actuacions que l’Ajuntament de Sarrià de Ter porta a terme, especialment des de l’equipament actualment denominat Club Sant Jordi “El Coro” de Sarrià de Ter. Al mateix Club, s’ha reservat una aula d’informàtica connectada a internet i que disposarà d’una programació bàsica de cursos a nivell d’usuari."
El govern municipal hauria de tornar a instal·lar equipament informàtic; si no ho fan per convenciment, per vocació de servei públic, haurien de fer-ho per responsabilitat i per evitar l'incompliment d'uns pactes signats.
Aquest dilluns vam presentar la instància (en pdf al Google Docs) demanant la restitució de l'equipament informàtic a "El Coro" i ahir vam enviar el comunicat de premsa.Que trist, però, haver de reclamar les coses d'aquesta manera, no?
dimecres, 26 de maig del 2010
El Coro, ara sense connexió pública a internet
Que al Coro s'hagin tret els ordinadors amb connexió pública a internet no ens agrada, però el què ens desagrada encara menys, és més, el qyè de veritat ens preocupa és la poca vocació de servei públic del govern municipal de Sarrià de Ter .
D'un temps ençà al Coro no hi ha ordinadors i, per tant, no hi ha possibilitat de connexió publica a internet. El govern ha retirat els ordinadors que hi havia per renovar l'equipament informàtic d'un altre equipament, el del Centre Cívic la Cooperativa. Diuen que els motius són econòmics: abans de comprar ordinadors nous per la Cooperativa, els agafen del Coro. No nego que la Cooperativa no necessités renovar el seu equipament, però calia fer-ho a costa d'un altre?
El problema és que d'aquesta manera ara al Coro ja no és un equipament amb connexió pública a internet... El govern municipal de Sarrià de Ter (ERC+CiU) torna a tenir problemes de definició, de concepte de servei públic. Diuen que els ordinadors eren infrautilitzats, de manera que en comptes de potenciar.ne el seu ús, opten simplement per eliminar-los,; bé, per portar-los a la Cooperativa... Ni van pensar en deixar-ne, com a mínim, un!
El Coro és un equipament públic municipal que es va inaugurar l'any 2006, entre d'altres serveis acull els serveis socials, l'Esplai de la Gent Gran i l'oficina municipal d'atenció a la gent gran del poble. Malgrat ser un equipament destinat preferentment als serveis socials i a la gent gran és un equipament obert a tot el poble i que al llarg d'aquesta anys també ha acollit activitat cultural (encara ara), de joves i vinculada a les noves tecnologies.
Precisament l'ús de les noves tecnologies era una de les voluntats i peticions expresses de la Fundació Viure i Conviure de l'Obra Social de Caixa Catalunya, qui va aportar part de la inversió feta a l'equipament (120.000 €); aquesta voluntat s'alienava amb la del govern municipal d'aleshores (PSC), potenciant així el el Coro com un equipament de generador de relacions intergeneracionals. És amb aquesta voluntat, amb una clara vocació de servei públic, que a la cafeteria del Coro, a la planta baixa, accessibles a tothom, es va situar una bateria d'ordinadors.
Diu el govern que els motius són econòmics, però, de quants diners estem parlant? No ens podem permetre, a Sarrià de Ter, comprar dos, quatre ordinadors? De què parlem, de 4.000 €? Que curiós, però, que quan al pressupost del 2010 hi faltaven més de 80.000 € per l'oblit de pressupostar el Centre Cívic de la Coperativa el govern els va fer aflorar augmentant, de la nit al dia, els ingressos en més de 80.000 €... Queda clar que el problema no és econòmic; el factor econòmic és l'excusa que ells donen, però nosaltres, el grup municipal del PSC no piquem, a nosaltres no ens la poden colar: el problema és de concepte, és de servei públic.
Demanarem al govern que torni a equipar el Coro amb ordinadors amb connexió a internet, que dóni valor al servei públic que ha de prestar aquest equipament municipal; les seves explicacions no ens convencen, els seus motius no estan, ni de bon tros justificats. Els propers dies farem i presentarem la instància corresponent...
D'un temps ençà al Coro no hi ha ordinadors i, per tant, no hi ha possibilitat de connexió publica a internet. El govern ha retirat els ordinadors que hi havia per renovar l'equipament informàtic d'un altre equipament, el del Centre Cívic la Cooperativa. Diuen que els motius són econòmics: abans de comprar ordinadors nous per la Cooperativa, els agafen del Coro. No nego que la Cooperativa no necessités renovar el seu equipament, però calia fer-ho a costa d'un altre?
El problema és que d'aquesta manera ara al Coro ja no és un equipament amb connexió pública a internet... El govern municipal de Sarrià de Ter (ERC+CiU) torna a tenir problemes de definició, de concepte de servei públic. Diuen que els ordinadors eren infrautilitzats, de manera que en comptes de potenciar.ne el seu ús, opten simplement per eliminar-los,; bé, per portar-los a la Cooperativa... Ni van pensar en deixar-ne, com a mínim, un!
El Coro és un equipament públic municipal que es va inaugurar l'any 2006, entre d'altres serveis acull els serveis socials, l'Esplai de la Gent Gran i l'oficina municipal d'atenció a la gent gran del poble. Malgrat ser un equipament destinat preferentment als serveis socials i a la gent gran és un equipament obert a tot el poble i que al llarg d'aquesta anys també ha acollit activitat cultural (encara ara), de joves i vinculada a les noves tecnologies.
Precisament l'ús de les noves tecnologies era una de les voluntats i peticions expresses de la Fundació Viure i Conviure de l'Obra Social de Caixa Catalunya, qui va aportar part de la inversió feta a l'equipament (120.000 €); aquesta voluntat s'alienava amb la del govern municipal d'aleshores (PSC), potenciant així el el Coro com un equipament de generador de relacions intergeneracionals. És amb aquesta voluntat, amb una clara vocació de servei públic, que a la cafeteria del Coro, a la planta baixa, accessibles a tothom, es va situar una bateria d'ordinadors.
Diu el govern que els motius són econòmics, però, de quants diners estem parlant? No ens podem permetre, a Sarrià de Ter, comprar dos, quatre ordinadors? De què parlem, de 4.000 €? Que curiós, però, que quan al pressupost del 2010 hi faltaven més de 80.000 € per l'oblit de pressupostar el Centre Cívic de la Coperativa el govern els va fer aflorar augmentant, de la nit al dia, els ingressos en més de 80.000 €... Queda clar que el problema no és econòmic; el factor econòmic és l'excusa que ells donen, però nosaltres, el grup municipal del PSC no piquem, a nosaltres no ens la poden colar: el problema és de concepte, és de servei públic.
Demanarem al govern que torni a equipar el Coro amb ordinadors amb connexió a internet, que dóni valor al servei públic que ha de prestar aquest equipament municipal; les seves explicacions no ens convencen, els seus motius no estan, ni de bon tros justificats. Els propers dies farem i presentarem la instància corresponent...
divendres, 26 de març del 2010
El camí cap a la tecnificació d'handbol a Sarrià de Ter
Proposta millores PSC MIEM Sarrià de Ter maig'09
La proposta del PSC per la tecnificació d'handbol, a la pàgina 13.
M'ha agradat llegir, acompanyant la notícia de potenciar el sarrianenc com un dels bressols de l'handbol català (Sarrià, bressol d'handbol), que el govern preveu, a mig termini, la proposta d'ubicar a Sarrià de Ter un centre de tecnificació d'handbol.
La proposta de fer a Sarrià de Ter un centre de tecnificació d'handbol ja formava part del programa electoral (esports) del PSC de Sarrià de Ter a les eleccions del 2007:
"Proposarem a la Federació Catalana d´Handbol la possibilitat d´establir Sarrià de Ter com a centre de tecnificació d´handbol"
Al maig del 2009, en motiu de l'aprovació del Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM), el PSC hi vam insistir dedicant-hi una de les 10 propostes que des del PSC de Sarrià de Ter vam fer:
"Excel·lència esportiva – tecnificació handbol
Caldria afegir, dins les línies estratègiques, l'aposta per l'excel·lència esportiva, acompanyant al MIEM la proposta de petició a la Federació Catalana d'Handbol de fer de Sarrià de Ter un Centre de tecnificació d'handbol al territori.
A nivell de comarques de Girona Sarrià de Ter aporta centralitat al triangle format per Banyoles, Bordils i Girona – Sarrià de Ter.
La construcció d'un nou pavelló, a més, pot significar un revulsiu que reforça aquesta proposta alhora que una oportunitat per obtenir finançament per a la seva construcció."
Celebro que el govern municipal faci també aquesta aposta, una proposta que, com hem defensa t sempre des del PSC de Sarrià de Ter, ha de fer-se amb la complicitat d'altres administracions (la Diputació entre elles) i també d'altres poblacions amb tradició d'handbol...
Sarrià de Ter és bressol de l'handbol, és història de l'handbol gironí i català, però també és, ha de ser, futur!
La proposta del PSC per la tecnificació d'handbol, a la pàgina 13.
M'ha agradat llegir, acompanyant la notícia de potenciar el sarrianenc com un dels bressols de l'handbol català (Sarrià, bressol d'handbol), que el govern preveu, a mig termini, la proposta d'ubicar a Sarrià de Ter un centre de tecnificació d'handbol.
La proposta de fer a Sarrià de Ter un centre de tecnificació d'handbol ja formava part del programa electoral (esports) del PSC de Sarrià de Ter a les eleccions del 2007:
"Proposarem a la Federació Catalana d´Handbol la possibilitat d´establir Sarrià de Ter com a centre de tecnificació d´handbol"
Al maig del 2009, en motiu de l'aprovació del Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM), el PSC hi vam insistir dedicant-hi una de les 10 propostes que des del PSC de Sarrià de Ter vam fer:
"Excel·lència esportiva – tecnificació handbol
Caldria afegir, dins les línies estratègiques, l'aposta per l'excel·lència esportiva, acompanyant al MIEM la proposta de petició a la Federació Catalana d'Handbol de fer de Sarrià de Ter un Centre de tecnificació d'handbol al territori.
A nivell de comarques de Girona Sarrià de Ter aporta centralitat al triangle format per Banyoles, Bordils i Girona – Sarrià de Ter.
La construcció d'un nou pavelló, a més, pot significar un revulsiu que reforça aquesta proposta alhora que una oportunitat per obtenir finançament per a la seva construcció."
Celebro que el govern municipal faci també aquesta aposta, una proposta que, com hem defensa t sempre des del PSC de Sarrià de Ter, ha de fer-se amb la complicitat d'altres administracions (la Diputació entre elles) i també d'altres poblacions amb tradició d'handbol...
Sarrià de Ter és bressol de l'handbol, és història de l'handbol gironí i català, però també és, ha de ser, futur!
dimarts, 16 de febrer del 2010
Escola per a la democràcia amb democràcia de baixa intensitat
El pitjor d'un error no és comertre'l, és repetir-lo sense reconèixer que l'havies comès... Demà al meu bloc un exemple de política local.
Ahir publicava aquesta piulada al meu Twitter i aquest és l'exemple del què us volia parlar:
En més d'una ocasió, al llarg d'aquest mandat municipal, he utilitzat l'expressió "l'home (i la dona) és l'únic animal que s'entrebanca dos cops amb la mateixa pedra". L'he escrit al bloc i l'he dit en més d'un ple municipal (la darrera vegada per l'aprovació del pressupost 2010), referint-me als reiterats i repetits errors que tot sovint comet el govern municipal; ahir dilluns se'n va perpretar un altre.
Amb el nom d'Escola per a la democràcia des del CEIP Montserrat amb el suport de l'ajuntament (se suposa) es prepara amb els alumnes de 5è i 6è de primària la realització de dos plens infantils, amb la noble missió d'aprendre part del funcionament de la nostra democràcia i de la presa de decisions. Fins aquñi tot seria normal si no fós perquè aquest any, com l'any passat, el nostre grup municipal (PSC) ha estat exclòs en la visita preparatòria i introductòria de l'ajuntament de Sarrià de Ter al CEIP Montserrat amb els alumnes dels respectius cursos.
Ahir dilluns l'alcalde (ERC) i el regidor d'educació (CiU) van explicar als i les alumnes el funcionament de l'ajuntament i van fer-ho, novament, com ja van fer l'any passat, sense comptar amb la nostra presència i participació. Que no som ajuntament també els qui fornem el grup municipal del PSC?. La nostra participació es limitarà a l'assistència als plens infantils.
Ahir dilluns l'alcalde (ERC) i el regidor d'educació (CiU) van explicar als i les alumnes el funcionament de l'ajuntament i van fer-ho, novament, com ja van fer l'any passat, sense comptar amb la nostra presència i participació. Que no som ajuntament també els qui fornem el grup municipal del PSC?. La nostra participació es limitarà a l'assistència als plens infantils.
Aquest error ja el van cometre l'any passat i prou que els hi vam manifestar, com vaig explicar al seu dia també en aquest bloc amb aquests apunts:
Quan la política no és pedagogia, del dimarts 24 de març de 2009
Carta al meu alcalde, que hauria preferit no fer, del divendres 27 de març
El problema és que per ells res de tot això és un problema i, encara menys, un error. Per tant el més lògic és que repeteixin el mateix error i que posin en crisi la segona part de la frase "equivocar-se és humà, rectificar és de savis"
Ja poden anar fent, l'alcalde i el tinent d'alcalde d'educació, lliçons de democràcia als alumnes de 5è i 6è de primària; mentre amb els llavis pronucien les paraules democràcia, pluralitat i participació dels seus gestos, dels seus fets, es destil·la que la seva és una democràcia, pluralitat i participació porugues, excloents i de baixa intsensitat... Tanta nosa (algú diria por, però fins i tot jo ho trobaria excessiu) els fem els del PSC?
Us imagineu intentar transmetre els valors de la no violència cridant! Doncs ells intenten transmetre els valors de la democràcia, la pluralitat i la participació girant-s'hi d'esquena...
-------------------------------------
pd: sobre aquesta qüestió també et pot interessar, a part dels apunts abans esmentats, Plens infantils, plens d'il·lusions, plens de futur, del dissabte 13 de juny de 2009.
dissabte, 5 de desembre del 2009
Reivindicant Jordi Solé Tura
Un socialista gironí a qui admiro i estimo molt i des e fa molts anys, company d'executiva a la Federació del PSC de les comarques gironines, sovint es queixa del poc espai i ressò que actualment té a Catalunya, també i potser encara més a Espanya, la línia de pensament federalista, la que precisament representa el PSC (o si més no una bona part del PSC), i d'altres opcions polítiques d'esquerres... Entre la contraposició del tsunami nacionalista independentista català (actualment a la cresta de l'onada, per raons òbvies i a criteri meu fins i tot comprensibles, encara que no totes compartides) i el tronat i corcat unionisme uniformista espanyol el discurs federalista, el que emana del nou Estatut de Catalunya, el què dibuixa un millor encaix de Catalunya, la nostra nació, dins l'Estat Espanyol, senzillament no troba espai, ni en l'opinió pública ni, sobretot, en la publicada...
Jordi Solé Tura, ponent de la Constitució Espanyola i de l'Estatut de Catalunya del 1979, era precisament una de les veus que defensava el bon encaix i desenvolupament d'ambdues realitats, que en realitat haurien de formar part de la mateixa en el seu, al meu entendre, normal desplegament: un estat plurinacional de caràcter federal.
Amb la mort de Jordi Solé Tura som molts els catalans, també els espanyols, que ens sentim orfes, que sentim amb tristesa la desaprició d'un polític clau en la democratització del nostre País i de l'Estat, d'un dels polítics que per als qui no som ni espanyolistes recalcitrants ni independentistes catalans, que per als qui som catalanistes i anhelem un estat federal, era un dels nostres referents.
Moltes gràcies Jordi. Descansa en pau.
-----------------------------
pd2: En record de Jordi Solé Tura. Mail personalitzat enviat a la militància socialista pel primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla
pd3: Isidre Molas, president del PSC: "Avui és un dia trist pels socialistes, per les esquerres i pels demòcrates"
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Intervenció del PSC al Ple d'aquest dimarts sobre les ordenances fiscals '09
Ahir, però, es va produïr un fer que aparentment pot semblar paradoxal: la proposta del govern semblava més aviat d'oposició i la nostra semblava més una proposta de govern. Em refereixo a la proposta de modificació de les ordenances fiscals per l'exercici 2009.
El govern va proposar un increment de les taxes del 3'5 % amb una congelació de l'IBI. Ens podiem haver sumat a aquesta proposta i, sense més, votar-la a favor... i aquí pau i després glòria!. Però ens vam abstenir i vam exposar la nostra proposta i arguments.
Per nosaltres, pel PSC de Sarrià de Ter, és una qüestió de coherència i de concepte: des del 2005 el nostre criteri ha estat, pel que fa als impostos i taxes, augments moderats (sempre per sota de la previsió de l'IPC) i ampliació de les bonificacions per meritar les bones pràctiques, per un costat, i per atendre a les necessitats sòciofamiliars de les famílies per un altre.
No ens sembla irresponsable la decisió de congelar l'IBI, personalment la trobo populista, poc efectiva i, fins i tot a curt termini, de mal gestionar, sobretot si es vol mantenir el criteri de no augmentar-lo fins que no remuntem ca crisi econòmica, minvant d'aquesta manera la capacitat financera municipal, precisament en una època on caldrà invertir més en polñítiques socials i d'ocupació, també per part dels municipis.
La nostra proposta ens sembla que s'equilibra més amb el nostre doble objectiu: no incrementar la pressió fiscal dels nostres veïns i veïnes amb un augment moderat i amb mesures de bonificació per qui més ho necessita, alhora que mantenir la capacitat financera municipal, doncs al cap i a la fi, el què recapta l'Ajuntament es tradueix després en serveis i en el manteniment d'equipaments municipals. És més, en temps de crisi, com apuntava abans, probablement són més els serveis i prestacions que poden reclamar-nos els veïns i veïnes: augment de les ajudes socials, de les beques de l'escola bressol, més accions del departament de promoció econòmica per millorar l'ocupació...
El PSC ens mantenim, responsablement, fidels al nostre criteri i a la política fiscal que hem defensat des de l'any 2005... el govern experimenta amb una mesura que, ara per ara, ni ells en preveuen els resultars ni sabem si la seguiran aplicant...
En aquesta línia va anar la meva intervenció al Ple d'ahir al vespre, en tant que portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, intervenció que podeu llegir just sota aquestes línies:
No ens sembla irresponsable la decisió de congelar l'IBI, personalment la trobo populista, poc efectiva i, fins i tot a curt termini, de mal gestionar, sobretot si es vol mantenir el criteri de no augmentar-lo fins que no remuntem ca crisi econòmica, minvant d'aquesta manera la capacitat financera municipal, precisament en una època on caldrà invertir més en polñítiques socials i d'ocupació, també per part dels municipis.
La nostra proposta ens sembla que s'equilibra més amb el nostre doble objectiu: no incrementar la pressió fiscal dels nostres veïns i veïnes amb un augment moderat i amb mesures de bonificació per qui més ho necessita, alhora que mantenir la capacitat financera municipal, doncs al cap i a la fi, el què recapta l'Ajuntament es tradueix després en serveis i en el manteniment d'equipaments municipals. És més, en temps de crisi, com apuntava abans, probablement són més els serveis i prestacions que poden reclamar-nos els veïns i veïnes: augment de les ajudes socials, de les beques de l'escola bressol, més accions del departament de promoció econòmica per millorar l'ocupació...
El PSC ens mantenim, responsablement, fidels al nostre criteri i a la política fiscal que hem defensat des de l'any 2005... el govern experimenta amb una mesura que, ara per ara, ni ells en preveuen els resultars ni sabem si la seguiran aplicant...
En aquesta línia va anar la meva intervenció al Ple d'ahir al vespre, en tant que portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, intervenció que podeu llegir just sota aquestes línies:
Transcipció de la meva intervenció al Ple, en l'argumentació de la nostra proposta i intenció de vot en el punt de l'ordre del dia sobre la proposta de modificació de les ordenances fiscals 2009.
Des de l’any 2005 el criteri que tant al govern com a l’oposició el nostre grup ha mantingut ha estat, referent a les ordenances fiscals, augments continuats sempre per sota la previsió de l’IPC i ampliació de les bonificacions. Amb aquest criteri entenem que apliquem una política fiscal responsable amb la capacitat (i necessitat) recaptativa municipal, que es tradueix després en serveis i manteniment d’equipaments pels veïns i veïnes, i una política fiscal que s’ajusta més a les característiques i necessitats de les famílies.
Des del nostre grup entenem que des de l’administració, i en especial des de l’Ajuntament en política fiscal, cal ser sensible a la complexa situació de crisi econòmica que estem vivint, per això ens sembla que les mesures a aplicar en aquest sentit s’han d’ajustar molt més a la realitat de les famílies.
Davant la proposta de no incrementar l’IBI des del nostre grup pensem que calen algunes consideracions prèvies:
D’entrada pensem que cal explicar bé als veïns i veïnes, fent d ela política pedagogia, que encara que el tipus impositiu de l'IBI no augmenti, el que sí que augmentarà és el valor cadastral, índex que estableix l’Estat; la quota de l’IBI que els veïns i veïnes es trobaran al rebut, doncs, no serà necessàriament al 2009 del mateix import que al 2008, fet que pot portar a la confusió o no comprensió de la mesura establerta pel govern.
D’altra banda cal tenir present que l’estalvi que pot suposar aquesta mesura és més aviat relatiu a nivell particular, representant aproximadament el cost d’un cafè al mes per cada contribuent, però que la quantitat que deixa de recaptar l’Ajuntament és més rellevant [el propi govern fa una estimació d'uns 20.000 € que deixarà de recaptar].
Per altra banda, l'IBI és un impost sobre la propietat, un dels pocs impostos transferits als Ajuntaments. En principi, els propietaris són les persones i famílies que tenen el seu habitatge (el més comú), però també els propietaris que arrenden locals de negoci i habitatges.
A més també cal considerar si aquesta és una mesura que es preveu mantenir el proper, o propers anys, si la situació econòmica no millora. En aquest sentit pensem que no és positiu minvar excessivament la capacitat recaptativa i financera municipal, ja que no només és un impost que recaptem directament, sinó, i sobretot, que de la seva recaptació, entre d’altres, se’n deriven serveis municipals pels veïns i veïnes i l’Ajuntament ha de vetllar, sempre, pel seu correcte finançament.
Des del nostre grup entenem que seria raonable, i de fet proposem, un augment de l’IBI del 2%, fet que suposaria igualment una mesura de no incrementar en excés la pressió fiscal dels nostres conciutadans, alhora que no posaria en crisi la capacitat d’ingrés municipal, garantint i vetllant pel correcte i suficient finançament dels serveis i els equipaments municipals.
Pel que fa a les bonificacions, fa dos anys el llavors govern socialista va aprovar l’establiment d’una bonificació del 30% de l’import de l’IBI per a la famílies nombroses amb ingressos inferiors a 36.000 €. El nostre grup proposem augmentar aquesta bonificació fins al 50%.
Finalment, pel que fa a l’IBI, i tal i com vam proposar fa un any, proposem de nou que es possibiliti el fraccionament de l’IBI Urbana pels contribuents que tenen domiciliat el pagament, sense interessos de demora, en un primer pagament del 60% al mes de maig i del 40% restant a l’octubre. Des del nostre grup pensem que aquesta mesura representa un benefici per les famílies, doncs es reparteix la càrrega econòmica del pagament dels impostos.
Des del PSC, i pel que fa a les taxes, valorem positivament que per la seva naturalesa [el cost de la taxa ha de cobrir suficientment el cost del servei que es presta] es proposi un increment general del 3,5%. Ara bé, ens sembla que, essent conseqüents amb els criteris que exposava al principi, cal ampliar, en els termes que ja proposàvem l’any passat, les bonificacions per determinats col·lectius i pel foment de les bones pràctiques.
En aquest sentit proposem, pel que fa a la taxa d’escombriaires, una bonificació del 25% de la taxa per a joves emancipats menors de 30 anys i a les famílies nombroses i monoparentals així com una bonificació del 15% a partir d’un mínim d’abocament a la deixalleria comarcal.
D’altra banda, tal i com també vam demanar fa un any, proposem que s’estableixi una bonificació del 90% de la taxa de recollida de residus per estimular les bones pràctiques medi ambientals dels comercials, sempre que disposin d’una certificació ambiental que inclou els residus generats tals com ISO 14000 o EMAS o Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, i d´una bonificació del 30% els qui acreditin haver iniciat un procés per obtenir una certificació de gestió ambiental que inclou els residus generats tals com ISO 14000 o EMAS o Distintiu de Garantia de Qualitat Ambienta, així com una bonificació del 40% de l'import de la taxa pels comercials que acreditin la selecció i tractament propi tant de la FORM com de les restes vegetals.
Compartim amb vostès la necessitat de ser sensibles i d’adoptar mesures, dins les nostres possibilitats, per ajudar a les famílies en aquest període de decreixement econòmic. És en aquest sentit que van les nostres propostes, en la línia de bonificar a qui més ho necessita.
Però alhora la responsabilitat pública ens exigeix que apliquem, en política fiscal, aquelles mesures que ens permetin garantir la prestació dels serveis municipals, el manteniment dels equipaments i el desenvolupament de programes i projectes. I en aquest sentit, i per pròpia experiència, sabem que és millor demanar un petit esforç avui, que no un gran esforç demà.
------------------------------
pd: també us pot interessar llegir La línia del PSC sobre les ordenances fiscals de Sarrià de Ter, publicat el dimarts 30 de setembvre de 2008, on trobareu amb tres articles meus publicats a la revista Parlem de Sarrià la línia argumental i propostes del PSC de Sarrià de Ter en matèria fiscal.
dimarts, 30 de setembre del 2008
La línia del PSC sobre les ordenances fiscals de Sarrià de Ter
Avui dimarts el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter aprovarà, per majoria, no unanimitat, la modificació de les ordenances fiscals (els impstos i taxes) per l'any 2009.
Des del PSC de Sarrià de Ter farem les nostres propostes i opinarem sobre la proposta presentda pel govern, que es resumeix la congelació dels impostos i l'augment generalitzat de les taxes en un 3,5%. No faré, ara i aquí, la valoració de la proposta del govern, ni tampoc exposaré ara les nostres propostes, esperarem que passi el Ple...
Però sí que trobo interessant recuperar els dos articles que, com a Tinent d'Alcalde d'Hisenda vaig publicar sobre les ordenances fiscals del 2006 i les del 2007, els dos exercicis en què la responsabilitat de fer la proposta era del PSC i, en tant que regidor d'Hisenda, meva. I recuperar també un tercer article, en aquest cas el fragment d'un article més llarg, on exposo les propostes que ara fa un any vam fer des del PSC de Sarrià de Ter, ja a l'oposició, sobre les ordenances fiscals 2008. Els tres articles han estat publicats al seu dia a la revista Parlem de Sarrià, però els havia publicat en aquest bloc.
Possiblement resumiria els articles, i d'aquesta manera també la línia argumental del PSC, amb tres conceptes: voluntat pedagògica, increments moderats i ampliació de les bonificacions amb criteris mediambientals o socials.
Des del PSC de Sarrià de Ter farem les nostres propostes i opinarem sobre la proposta presentda pel govern, que es resumeix la congelació dels impostos i l'augment generalitzat de les taxes en un 3,5%. No faré, ara i aquí, la valoració de la proposta del govern, ni tampoc exposaré ara les nostres propostes, esperarem que passi el Ple...
Però sí que trobo interessant recuperar els dos articles que, com a Tinent d'Alcalde d'Hisenda vaig publicar sobre les ordenances fiscals del 2006 i les del 2007, els dos exercicis en què la responsabilitat de fer la proposta era del PSC i, en tant que regidor d'Hisenda, meva. I recuperar també un tercer article, en aquest cas el fragment d'un article més llarg, on exposo les propostes que ara fa un any vam fer des del PSC de Sarrià de Ter, ja a l'oposició, sobre les ordenances fiscals 2008. Els tres articles han estat publicats al seu dia a la revista Parlem de Sarrià, però els havia publicat en aquest bloc.
Possiblement resumiria els articles, i d'aquesta manera també la línia argumental del PSC, amb tres conceptes: voluntat pedagògica, increments moderats i ampliació de les bonificacions amb criteris mediambientals o socials.
LES ORDENANCES FISCALS 2006.
(Article publicat al número 55 de la revista Parlem de Sarrià [en .pdf])
Les ordenances fiscals són les normes que aprova l´Ajuntament per la regulació de les aportacions que, en forma d´impostos, taxes i preus públics, fan els veïns. Correspon a l´Ajuntament, doncs, a través de la capacitat de produir ordenances, regular i establir les relacions socials, els drets i les obligacions dels ciutadans en l´àmbit local.
Els impostos són els imports que l´administració, en aquest cas l´administració local, aplica a les activitats i/o els béns dels ciutadans i les empreses per la seva contribució a la despesa pública.
La taxa és l´import que fixa l´administració per a la prestació d´un servei públic, per la realització d´activitats o tasques administratives o per l´ús privatiu o especial de la via pública. El servei que es presta derivat del pagament d´una taxa ha de beneficiar particularment al subjecte que l´ha liquidat. Els serveis que estan subjectes a les taxes no són de recepció voluntària per als ciutadans. La taxa no pot superar el cost del servei, garantint, la seva execusió, la provisió del mateix.
El preu públic és, com la taxa, l´import que es fixa per la prestació d´un servei; la diferència és que el servei que es presta és de recepció voluntària. El preu públic no està subjecte a l´aprovació per ordenança i el seu import pot superar el cost del servei que es presta.
Per l´any 2006 l´Ajuntament de Sarrià de Ter ha aprovat les corresponents ordenances fiscals i fixats alguns dels seus preus públics amb un increment generalitzat del 3,2 % respecte les de l´any anterior. Entenem que aquesta és una puja moderada, sobretot tenint que es situa per sota de l´IPC a nivell estatal (3,7 %) i a nivell català (4,3 %). Des de l´equip de govern entenem que cal anar ajustant les ordenances fiscals en correspondència al nivell de vida, i que on convé intervenir des d´una perpectiva de correcció social és amb les bonificacions que els mateixos impostos i la llei que els regula permeten.
D´aquesta manera les principals bonificacions a què estan subjectes alguns dels principals impostos són, de manera resumida, les següents.
Respecte a l´IBI (Impost de Béns Immobles) tenen dret a una bonificació a la quota íntegra del 50% per un període de com a mínim la durada de l´obra i que com a màxim no pot ser superior a tres anys, els béns immobles que constitueixin l´objecte de l´activitat de les empreses d´urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d´obra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta.
També tenen dret a una bonificació del 50% a la quota íntegra de l´impost, durant els tres períodes impositius següents al de l´atorgament de la qualificació definitiva, els habitatges de protecció oficial i els habitatges que resultin equiparables a aquests d´acord amb la normativa d´aplicació de la CCAA. Aquesta bonificació es concedirà a petició de l´interessat.
Pel que fa a l´impost de vehicles s´estableixen bonificacions del 50% de la quota de l´impost en els supòsits següents:
A favor dels titulars de vehicles que incorporin catalitzadors o acreditin que els han incorporat a partir de l´any 1999. S´exclouen aquells vehicles de primera adquisició que els disposin de fàbrica.
A favor dels titulars de vehicles que s´hagin adaptat per a l´ús de biocombustibles (derivats d´olis vegetals, biogas, gas natural comprimit i hidrogen) i dels titulars de vehicles elèctrics i bimodals.
Estan exemps, entre d´altres conceptes, del pagament d´aquest impost, els vehicles matriculats a nom de minusvàlids per al seu ús exclusiu. Aquesta exempció s´aplicarà en tant en quant es mantinguin les dites circumstàncies, tant als vehicles conduïts per persones amb discapacitat com als destinats per al seu transport. A aquests efectes es consideren persones amb minusvalia qui tingui aquesta condició legal en grau igual o superior al 33%.
En l´ICIO (Impost sobre Construccions, Instal•lacions i Obres) hi hem afegit supòsits de bonificació, essent un dels més rellevants la bonificació del 95 % de l´import per les obres de rehabilitació de façanes en tot el terme municipal i de correcció de patologies estructurals tècnicament acreditades.
Així doncs tindran una bonificació del 95% les construccions, instal•lacions i obres que siguin declarades d´especial interès o utilitat municipal per concorre circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment del treball que justifiquin tal declaració. Correspon aquesta declaració al Ple de la Corporació i s´acordarà, prèvia sol•licitud, amb el vot favorable de la majoria simple dels seus membres.
Gaudiran d´una bonificació del 95% les obres de rehabilitació de façanes en tot el terme municipal i de correcció de patologies estructurals tècnicament acreditades.
Tindran una bonificació de fins el 95% les construccions, instal•lacions i obres en les que s´incorporen sistemes per l´aprofitament tèrmic o elèctric de l´energia solar.
Gaudiran d´una bonificació del 10 % (nivell A) i del 5 per cent (nivell B) en la quota de l´impost, aquelles obres de nova construcció o rehabilitació que s´acullin al “Segell Verd”.
Gaudiran d´una bonificació del 95 % en la quota de l´impost aquelles obres de reforma o millora, l´objecte exclusiu de les quals sigui l´eliminació de barreres arquitectòniques, o la millora de l´accessibilitat als edificis per part de persones amb una discapacitat que afecti la seva mobilitat.
Sense cap mena de dubte el pagament dels impostos exigeix, en tant que foment de la despesa pública, la garantia i bon funcionament dels serveis públics. És a través de les ordenances fiscals que l´administració local, l´ajuntament, pot regular els serveis que ha d´oferir, tan els que són de la seva competència com els que, malgrat no ser-ho, són demandes dels veïns, necessitats de la població. L´enllumenat, la recollida de les escombraries, l´aigua potable, les voreres, els jardins, la conservació del patrimoni, les activitats esportives, cuturals, formatives, l´accés a l´educació, el lleure... despesa pública pagada per tots perquè tots seguim fent del nostre municipi, de Sarrià de Ter, un poble amb vocació de serveis públics.
ORDENANCES FISCALS 2007: més millores socials i de sostenibilitat.
(Article publicat al número 58 de la revista Parlem de Sarrià [en .pdf])
Des de l´equip de govern hem anat introduint, al llarg d´aquest mandat, i en especial des de l´any passat, una sèrie de millores socials i de sostenibilitat als impostos municipals, a les ordenances fiscals. La política fiscal que apliquem des de l´equip de govern segueix dues directrius molt clares: augment moderat, generalment per sota el llindar de l´IPC, i ampliació de les bonificacions, sempre d´acord, naturalment, amb els propis límits que estableix la llei
S´ha produit, els darrers dos anys, una reorientació en la proposta de l´equip de govern sobre les ordenances fiscals, essent sensibles a les noves necessitats, adaptant-nos als canvis socials i normatius... transformant el present per millorar el futur.
Així doncs, si per l´any 2006 vam ampliar les bonificacions a l´Impost de Construcció i Obres (ICIO), pel que fa a les reformes de les façanes o reformes estructurals importants, per al 2007 abordem d´una manera més intensa les bonificacions en l´Impost de Béns Immobles (IBI)
En general, pels impostos, proposem seguir aplicant un augment constant però moderat del 3,2%, la mateixa puja que vam aplicar per l´any 2006. Considerem, i aquesta és una determinació de l´equip de govern, que és preferible aplicar augments moderats cada any en comptes d´aplicar augments superiors en anys discontinus.
La situació actual, pel que fa a la prestació de serveis, no és la mateixa que la de fa cinc o sis anys. L´equip de govern de Sarrià de Ter ha anat implementant i millorant, aquests darrers anys, nous serveis i prestacions, alguns dels quals no obligatoris, per millorar la qualitat de vida dels sarrianencs: els Serveis Socials Municipals, l´Escola Bressol Municipal, l´ampliació de l´àrea de Cultura, la gestió dels Cementiris, la modernització i millora dels equips de la Policia Local, l´ampliació de l´àrea de Serveis Tècnics, etc.
Al llarg d´aquests darrers cinc anys Sarrià de Ter s´ha dotat de nous serveis i equipaments que ens donen un nivell i qualitat d´atenció i prestació de serveis major que molts municipis de característiques semblants al nostre. Per fer front al manteniment dels serveis i garantir-ne la seva qualitat i continuïtat i, en alguns casos, ampliació, és recomanable que cada any la nostra aportació, la dels contribuents, s´ajusti a l´increment del cost de la vida; d´altra manera estaríem abocant els serveis, equipaments i prestacions municipals a la seva insostenilibitat i ineficàcia.
Per l´any 2007 incorporem tres conceptes bonificables a l´IBI: la instal•lació de captadors tèrmics, el distintiu “Segell Verd” i la condició de família nombrosa.
Així doncs gaudiran d'una bonificació del 30% en la quota íntegra de l´IBI els habitatges que instal•lin captadors tèrmics solars, durant els cinc anys següents a la instal•lació i sempre que aquesta sigui compatible amb les normes urbanístiques del Planejament General.
Per tal de gaudir de l´esmentada bonificació s´haurà d´aportar certificació de l´Institut català de l´energia (ICAEN) que especifiqui que la instal•lació de captació solar s´ha efectuat segons les seves directrius i que podrà cobrir el 60% de la demanda energètica total anual per a aigua calenta sanitària de l´habitatge.
D´altra banda es concedirà durant els cinc anys següents a la construcció o rehabilitació d´habitatges amb el distintiu “Segell Verd” (nivell B), una subvenció anual equivalent al 25% de l´import de l´Impost sobre béns immobles. Es concedirà l'esmentada subvenció un cop concedida la llicència de primera ocupació, quan en la mateixa quedi constància del compliment dels requisits del distintiu "Segell Verd".
Es concedirà durant els cinc anys següents a la construcció o rehabilitació d´habitatges amb el distintiu “Segell Verd” (nivell A), una bonificació del 50% de l´import de l´Impost sobre béns immobles. Es concedirà l'esmentada bonificació un cop concedida la llicència de primera ocupació, quan en la mateixa quedi constància de l'acompliment dels requisits del distintiu "Segell Verd".
La subvenció esmentada a l´apartat anterior s'aplicarà directament per part de l'Ajuntament al pagament del 25% de la quota de l'IBI de l'immoble objecte de la subvenció.
Finalment gaudiran d'una bonificació del 30% en la quota íntegra de l'impost els subjectes passius que ostentin la condició de titulars de famílies nombroses. Aquesta bonificació es limita a l'immoble que sigui la residència habitual de la família nombrosa i sempre que els ingressos de la unitat familiar siguin inferiors a 36.000 €.
Des de l´equip de govern seguirem aplicant una política fiscal aplicant millores socials i de sostenibilitat; cal fer-nos tots responsables del bé públic a través dels impostos, però també és important que aquesta responsabilitat repercuteixi positivament a la ciutadania tenint present els aspectes socials i de compromís medi ambiental dels contribuents. Seguirem explorant millores en les bonificacions i excepcions, transformant el present per millorar el futur.
Les ordenances fiscals pel 2007, la televisió digital terrestre local, la Facultat de Ciències de la Salut i els habitatges de protecció oficial són temes que han estat motiu d´aprovació als Plens de juliol i setembre. Des de l´equip de govern treballem amb aquestes i moltes altres qüestions dia a dia, potser amb més feina que titulars, per seguir fent del nostre poble, Sarrià de Ter, un poble amb una notable qualitat de vida.
Sarrià de Ter és un poble tranquil que sap preservar la seva identitat, malgrat es reconeix, alhora, com a cosmopolita; és un poble acollidor i integrador, un poble socialment compromès, un poble viu, actiu i vibrant. Sarrià de Ter és un poble que, per algú que, com jo, no hi ha nascut, quan hi viu enganxa. He estat captivat per Sarrià de Ter, per la seva geografia, pel seu esperit i per la seva gent.
PROPOSTES DEL PSC PER FER AVANÇAR SARRIÀ DE TER. Ordenances fiscals 2008.
(Article publicat al número 62 de la revista Parlem de Sarrià [en .pdf])
Des del PSC de Sarrià de Ter hem fet una proposta àmplia, raonada i raonable de millora i ampliacions de les bonificacions fiscals en la proposta d'aprovació dels impostos (les ordenances fiscals) pel 2008. A l'hora de fer la proposta hem partit d'una premissa molt senzilla i, alhora, molt responsable: fer la proposta que fariem si estiguéssim al govern.
Els darrers dos anys dels del govern del PSC es van començar a introduïr millores en les bonificacions dels impostos; seguint aquesta línia, enguany hem proposat millores en el pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI) i ampliacions de les bonificacions en la taxa de recollida de residus, la taxa d'escombraries.
Pel que fa a l'IBI hem proposat un sistema de fraccionament del pagament dels impostos municipals, dividint-los en dos fraccionaments (60-40), aplicable en els casos de domiciliació bancària, amb la finalitat d¡alleugerir la càrrega econòmica dels contribuents en el període de pagament dels impostos, establint un primer pagament del 60%, sense interessos de demora, durant la primera setmana de maig i el segon pagament, del 40% restant, la primera setmana d´octubre
Pel que fa a la taxa d'escombraries hem proposat que la taxa s'ajusti a la legislació vigent amb la utilització de l'indicador de l'IPREM com a indicador de renda, per la bonificació del 90% en els casos de jubilats i pensionistes.
Des del PSC també hem proposat l'ampliació de les bonificacions a altres col·lectius, establint una bonificació del 25% de la taxa d'escombraries per a les famílies nombroses, les famílies monoparentals i els joves emancipats menors de 30 anys.
Amb la posada en funcionament de la deixalleria comarcal des del PSC hem proposat l'establiment d'una bonificació del 10% de la taxa d'escombraries per lús de la deixalleria comarcal, amb la finalitat d'estimular-ne l'ús; hem proposat que es beneficiïn d'aquesta bonificació els contribuents que acreditin que han utilitzat la deixalleria municipal un mínim de sis vegades a l'any. En la proposta apuntàvem la necessitat de reglamentar convenientment aquesta qüestió, per garantir en tot moment el correcte benefici de la bonificació.
Des del nostre grup hem proposat també l'establiment de bonificacions a la taxa d'escombraries pels comercials i petits industrials del nostre poble. Entenem que les polítiques públiques també han d'estar orientades als sectors productius i econòmics dels nostre poble, doncs la seva funció és d'una vital importància per Sarrià de Ter.
Hem proposat una bonificació del 90% de l'import de la taxa per als petits industrials i comercials que disposin d´una certificació ambiental que inclogui els residus generats, com ISO 14000 o EMAS o Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental.
Per aquells que no disposin de les esmentades certificacions però que acreditin haver-ne iniciat el procés, hem proposat una bonificació del 30% de la taxa d'escombraries.
Finalment també hem proposat pels petits industrials i comercials una bonificació del 40% de l'import de la taxa d'escombraries pels qui acreditin la selecció i tractament propi tant de la FORM com de les restes vegetals.
Des del PSC hem fet altres propostes de millora de les polítiques públiques del nostre Ajuntament, com la del Pla Educatiu d'Entorn, que dibuixa un nou horitzó d'oportunitats per la comunitat educativa de Sarrià de Ter. També hem proposat l'emplaçament d'un Centre de Dia de la Generalitat de Catalunya per a la Gent Gran a Sarrià de Ter.
Les nostres propostes no sempre han estat ben vistes pel govern; la proposta per la millora del transport, la de les ordenances fiscals i la del Pla Educatiu d'Entorn han estat rebutjades pel govern.
Malgrat això, des del grup municipal PSC de Sarrià de Ter seguirem treballant i exercint plenament les nostres responsabilitats, és a dir, seguirem fent propostes per la millora dels serveis i equipaments municipals. Aquesta és la nostra missió, aquesta és la nostra voluntat: seguir treballant per fer, de Sarrià de Ter, un bon poble per viure-hi.
LES MILLORES DEL PSC PELS IMPOSTOS DEL 2008
IBI
- Fraccionament del pagament per als domiciliats (60-40)
Taxa escombraries
- Bonificació 25%: joves emancipats menors de 30 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals
- Bonificació 10%: ús de la deixalleria comarcal (mínim 6 vegades)
- Bonificació 90%: petits industrials i comercials que disposin d’una certificació ambiental
- Bonificació 30%: petits industrials i comercials que acreditin l'inici del procés per obtenir una certificació ambiental
- Bonificació 40%: petits industrials i comercials que acreditin selecció i tractament propi de la FORM i restes vegetals
--------------
Aquesta és la línia que com a PSC hem seguit en matèria fiscal aquests darrers anys, mantenint-la tan al govern com fora d'aquest... a ningú se li escapa que aquesta serà, també, la línia que seguirem per aquest any... Però això serà després del Ple d'aquest dimarts al vespre...
divendres, 26 de setembre del 2008
Qui polititza la Festa Major de Sarrià de Ter?.
Des del PSC el què hem fet és una valoració de la Festa Major del 2008 i una proposta organitzativa pel 2009, amb una nota de premsa [El PSC proposa que es recuperi la Comissió de Festes i es canviï el model organitzatiu de la Festa Major de Sarrià de Ter] i participant (no com a grup municipal, ja que no estàvem convocats com a PSC, sinó com a representants d'entitats) a la reunió que es va convocar per valorar la Festa Major.
Malament si des del govern consideren que opinar i fer propostes sobre un tema és polititzar. Aquest verb, polititzar, ni deu sortir als manuals de rèpliques... Entenc que és ben legítim des del PSC de Sarrià de Ter opinar i proposar millores per la Festa Major...
Que la Festa Major del 2008 l'ha programat (decidit, pel que fa a calendari i activitats) majoritàriament el govern és un fet, no una opinió. I valgui com a exemple el concert jove: va ser el govern qui va decidir els grups i el dia del concert, no les entitats i, ja no diem, l'entitat de joves de Sarrià de Ter. Naturalment les activitats de la Festa Major d'aquesta any, les de cada any, les han tirat endavant les entitats amb la seva col·laboració i participació, sempre generosa i desinteressada, destinant-hi temps i ganes... els calés els posa, naturalment i com ha de ser, l'Ajuntament i, quan existia, la Comissió de Festes.
Els fets són els que són, malgrat els esforços que fa el govern per fer-los semblar d'una altra manera. Una reunió com la d'aquest dimecres, per valorar i preparar la propera Festa Major, convocant a totes les entitats, no es va fer ni al final de la Festa Major 2007 ni per programar la Festa Major 2008.
La reunió era per recollir crítiques i propostes, no només per què el govern justifiqués les seves decisions. Afortunadament les entitats, també el govern, van fer propostes per la Festa Major de l'any vinent, arribant a acords com el fet que abarqui, no com aquest any, dos caps de setmana, així com la manifestació clara i diàfana que el govern no programarà cap activitat de Festa Major prèvia al pregó...
Si la mecànica d'ara serà que el govern anirà convocant a totes les entitats al llarg de l'any per preparar la Festa Major, el canvi de model organitzatiu l'haurà fet el propi govern, sense dir-ne a la reunió, això sí, Comissió de Festes... però el nom és el menys important.
Si la mecànica és aquesta, fer participar les entitats de les decisions, és aquest el model que nosaltres hem proposat... i representarà un canvi substancial i positiu en la manera d'organitzar la Festa Major del 2009 respecte a la del 2008.
Però malament anem si partim d'una hipòtesi errònia i d'un diagnòstic equivocat per aportar solucions i millores!. Ni abans era tot negatiu ni ara tot és tan perfecte!. Hi ha dins el govern, no tots, qui s'entesta en prescindir de la gamma de grisos i també hi ha qui confon, com diu l'Assumpció Vila, descentralització amb participació.
Però bé, al cap i a la fi tot són percepcions: la percepció del govern actual és que la Festa Major 2008 ha estat tot un èxit, també organitzatiu. Entendran que no tots en tinguem la mateixa percepció i opinió i que, si ens donen l'espai per expressar-nos, ho diem tal i com ho sentim i veiem.
Qui l'hi dirà al Rei que va despullat!...
---------------------------------
pd: definició de polititzar segons el diccionari electrònic de la Gran Enciclopèdia Catalana: Donar un caire polític a una cosa que no en té.
dijous, 11 de setembre del 2008
Manifest de l'Onze de setembre del PSC
EL PSC EN LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre d’enguany, vol manifestar el següent:
1. El nostre reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i als que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.
2. Refermem solemnement el nostre compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per fer una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, fent del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món.
3. Reivindiquem i ens comprometem al desenvolupament íntegre de l’Estatut d’Autonomia i del seu potencial d’autogovern, així com a obtenir un finançament just per a Catalunya, que honori l’Estatut i doni resposta a les necessitats i exigències dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En aquest sentit, cridem a fer pinya al voltant del President i del Govern de Catalunya en la consecució d’aquests objectius.
4. Amb aquest esperit cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.
socialistes.cat
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre d’enguany, vol manifestar el següent:
1. El nostre reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i als que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.
2. Refermem solemnement el nostre compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per fer una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, fent del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món.
3. Reivindiquem i ens comprometem al desenvolupament íntegre de l’Estatut d’Autonomia i del seu potencial d’autogovern, així com a obtenir un finançament just per a Catalunya, que honori l’Estatut i doni resposta a les necessitats i exigències dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En aquest sentit, cridem a fer pinya al voltant del President i del Govern de Catalunya en la consecució d’aquests objectius.
4. Amb aquest esperit cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.
socialistes.cat
dilluns, 4 d’agost del 2008
Infraestructures socials (II). Xavier Soley i els equipaments d’infància al territori
Són simples i senzilles aquestes paraules, i passen tan per òbvies que la la seva simple formulació amaga, moltes vagades, una gran veritat: perquè no acceptem recursos / serveis socials (un centre de menors, per exemple) als nostres barris?.
Xavier Soley, Director General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, s’expressava més o menys així el passat 25 de juny, en la Jornada Infraestructures Socials [díptic en pdf] organitzada pels consorcis Benestar Social de la Garrotxa, Pla de l'Estany i Gironès-Salt, amb la col·laboració del Departament d'Acció Social i Ciutadania.
Explorant alguns arguments clàssics que acompanyen al NO per resposta a la pregunta plantejada inicialment, Xavier Soley deia, en referència als d’infància: “són persones (els infants en risc) amb problemes; els centres de les ciutats no són idonis (per aquests serveis); tampoc els medis rurals (s’integren poc), a casa nostra (barri, poble...) no hi ha desemparats...; si hi ha aquest centre prop de casa, es devalua el valor del meu habitatge...”. I probablement podríem seguir...
Ja ho sabem, passa amb molts equipaments: presons, serveis per persones amb discapacitat, per persones amb malaltia mental, centres terapèutics, de deshabituació i desintoxicació, etc. També, en aquest cas, s’aplica allò del NIMBY.
Per Xavier Soley cal donar-hi resposta, des de l’administració, en el seu cas de la Generalitat de Catalunya, amb aquests elements:
. Planificació dels equipaments i serveis socials: permet actuar més en prevenció, evita improvisar i permet treballar més amb el territori.
. Major coordinació interadministrativa entre la generalitat de Catalunya i el món local. Aquest és un element clau no només en la implantació de serveis, també en el disseny i planificació dels mateixos.
. Fixació d’objectius clars; en aquest sentit cal definir i exposar molt bé els objectius que inspiren l’interès general que mou l’acció de l’administració, és a dir, la motivació i justificació de les accions.
. Designació d’interlocutors amb legitimació i capacitat de decisió als territoris. En aquest sentit es refereix al paper dels Directors Territorials dels departaments de la Generalitat, i més concretament els del departament on ell treballa.
. Creació d’estratègies de comunicació dels objectius i accions de govern, fent més pedagogia, establint més diàleg amb el territori i amb una major definició del calendari.
. I finalment, defininr el paper de l’administració, que per ell passa per oferir els serveis i recursos que resulten necessaris per vetllar per la igualtat d’oportunitats pels sectors socials en risc d’exclusió.
Pel que fa a l’àmbit d’infància, Xavier Soley subratllava la necessitat de respectar l’ulterior necessitat de preservar i respectar interès general del menor com a principi bàsic d’actuació.
En aquest sentit apuntava a 2 principis bàsics per a la planificació dels recursos de menors:
1.- Territorialització, de manera que cal planificar els recursos i serveis que donin resposta a les necessitats dels territoris, de tots els territoris, evitant un excés de concertació d’aquests en les grans zones urbanes.
En aquest sentit és important tenir present, per exemple, la possibilitat de facilitar (i per tant no allunyar excessivament) el contacte del menor protegit amb la seva família a través del permisos, sempre que la resolució judicial ho permeti. Per tant recursos socials propers a l’entorn social del menor, de manera que no pateixi (si no es dictamina el contrari), a part de la separació familiar, una separació del seu entorn social (escola, barri, activitats, amistats...).
2.- El benestar personal i social del menor, infant o adolescent, establint al territori recursos preventius i recursos de protecció, entenent els primers com a centres oberts i els segons com a centres residencials.
En referència al mapa de recursos d’infància, Xavier Soley apuntava alguns indicadors que s’utilitzen:
. les necessitats formulades pels EAIA (equips d’atenció a la infància i adolescència) a partir de les seves propostes de mesura.
. El nombre de menors amb mesura de protecció en cada territori.
. El nombre de places d’acollida i residencial en cada territori i l’evolució dels darrers cinc anys.
Xavier Soley plantejava que caldria planificar els recursos de protecció dels infants en base a l’interrelació de dues distincions:
1.- La dimensió i necessitat d’espai de l’equipament, valorant així si ha de ser un gran equipament (amb una major necessitat de sòl) per un Centre d’Acollida (CA), per exemple, o on Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), o si pot ser un equipament més petit, de dimensions d’un o dos habitatges, per un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE).
2.- La seva ubicació al territori, tenint present si la seva finalitat, ús i activitat, és compatible o no amb els usos urbans, si és preferible un entorn més rural...
En aquest sentit la tendència és que els CA i els CREI s’ubiquin en àmbits més peri-urbans, ja que tenen més necessitat de sòl, degut a les seves necessitats específiques, en el benentès que són uns equipaments menys permeables, encara que no necessàriament tancats i que els CRAE, s’ubiquin més en àmbits urbans, entenent que són uns equipaments més permeables, que potencien la socialització dels infants al seu entorn.
Xavier Soley va finalitzar la seva intervenció parlant de l'avantprojecte de la Llei d'Infància... Però això, malgrat les pd, serà un altre tema (i un altre post, possiblement...).
-------------------------------
pd1: l'any 2006 es va presentar el Document de bases per a l'elaboració del projecte de llei d'infància. Recordo que es va fer un procés participatiu arreu del territori amb la participació d'ens locals i d'entitats, col·legis professionals i associacions. El dijous 6 d'abril de 2006 al matí vaig participar activament al procés participatiu en tant que regidor de serveis socials de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Fruit d'aquella jornada es va elaborar l'Informe Girona (pdf) i naturalment, de manera més àmplia i general amb totes les valoracions i aportacions des del territori i àmbits professionals, l'Informe final de síntesi (en pdf, juliol 2006).
pd2: també vaig assistir, el dilluns 9 d'octubre de 2006, a la CONFERÈNCIA SOBRE LA NOVA LLEI D’INFÀNCIA DE CATALUNYA (pdf) que va pronunciar Carme Figueras, llavors Consellera de Benestar i Família. El recorregut de la futura Llei d'Infància va quedar aturat per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.
pd3: a mitjans de desembre de 2007 es va presentar l'esborrany de de l'avantprojecte de la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència (pdf).
pd2: també vaig assistir, el dilluns 9 d'octubre de 2006, a la CONFERÈNCIA SOBRE LA NOVA LLEI D’INFÀNCIA DE CATALUNYA (pdf) que va pronunciar Carme Figueras, llavors Consellera de Benestar i Família. El recorregut de la futura Llei d'Infància va quedar aturat per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.
pd3: a mitjans de desembre de 2007 es va presentar l'esborrany de de l'avantprojecte de la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència (pdf).
pd4: a finals de març d'enguany la Consellera Carme Capdevila presentava la futura llei. Aquest és el titular de la sala de premsa del departament d'Acció Social: La consellera Carme Capdevila explica les bases de la futura Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l'Adolescència.
pd5: Joan Mayoral, Sotsdirector de la DGAIA, escrivia al número 17 del butlletí Infància, corresponent al mes de maig de 2008, un article sobre els reptes i novetats de la futura Llei d'Infància.
pd6: també he escrit, Infraestructures socials (I). Pere Torres i les ciutats amables, el passat 14 de juliol de 2008.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)