Xoc de lleis

El full de ruta sobiranista preveu obeir la legalitat catalana, la present i la que encara s'ha de (i es preveu) bastir, per assolir la independència. Sobre paper el full de ruta és consistent i d'una lògica implacable, seguint la lògica independentista; el paper ho aguanta tot!

No són pocs els qui parlen de desobeir la legalitat espanyola, especialment els independentistes de la CUP i d'ERC, tot i que els sobiranistes de CDC, també ara de Junts pel Sí, prefereixen parlar més d'obeir la legalitat catalana que desobeir l'espanyola: el terme desobediència no és neutre, també té una alta càrrega política!

L'antídot sobiranista dels qui no volen, a Catalunya i a Espanya, que Catalunya s'independitzi és la legalitat espanyola, la vigent i a la que a darrera hora basteixen, per neutralitzar qualsevol declaració, ordre, decret o llei de caràcter secessionista que pugui aprovar el Parlament de Catalunya. Sobre paper la legalitat espanyola és consistent i d'una lògica implacable, seguint la lògica dels qui no volen la independència de Catalunya; el paper ho aguanta tot!

S'aferren a l'obediència a la legalitat espanyola que les lleis catalanes, també els parlamentaris (ni que sigui per imperatiu legal) i membres d'un futur govern, se suposa han d'obeir. Si van poder amb l'Estatut, un Estatut aprovat a les Corts espanyoles i referendat majoritàriament pel poble català, també podran, pensen, diuen, amb qualsevol acte polític de sobirania que emani del Parlament de Catalunya.

El xoc de lleis, doncs, sembla inevitable i per si sol no resol el conflicte polític que hi ha entre Catalunya i Espanya, que té en el seu màxim exponent (que no únic punt de conflicte) el desig d'independència de molts catalans.

Però amb les lleis ja sabem què passa: feta la llei, feta la trampa! Fins i tot hi ha el risc que algú es faci trampa jugant al solitari!