dimarts, 10 de novembre del 2015

Acció - reacció


El Parlament de Catalunya ha aprovat, amb solemnitat per uns, amb vergonya pels altres, la resolució de l'inici de la desconnexió d'Espanya.

Per uns, el tret de sortida d'un procés inevitable i, a aquestes alçades, imparable, tot i que si els mateixos que avui han aprovat la declaració no són capaços, els propers dies o els propers dos mesos, d'investir un president i formar un govern, aquesta declaració perdrà més força que si la inhabilita el Tribunal Constitucional!

Pels altres la resolució aprovada és més que un brindis al sol, és una il·legalitat que el Tribunal Constitucional deixarà en molt menys paper mullat: en quelcom que semblarà no haver existit mai, segons va dir la vicepresidenta en funcions del govern estatal, Soraya Sáenz de Santamaría.

Les paraules de la vicepresidenta són una bona mostra de com afronta aquesta qüestió el govern estatal del Partit Popular, com un infant tapant-se els ulls creient-se no ser vist! No hi ha més cec que el que no vol veure!

No sé si la independència és inevitable, però el que sí sé és que, tard o d'hora, el Parlament de Catalunya aprovaria una resolució com la que ha aprovat avui, com inevitable serà que el govern espanyol prengui mesures contra aquesta resolució i qualsevol altre acte de desconnexió.

Acció - reacció, serà aquesta la dinàmica a la que estem abocats inevitablement? Serà aquesta la dinàmica a la que estarem abocats indefinidament?

Entendria que fos així mentre els governs català i espanyol estiguin en funcions, però una vegada es constitueixin un i l'altre haurien d'explorar alternatives a aquest bucle, a aquest cercle viciós, doncs amb la mateixa legitimitat que avui una majoria del Parlament de Catalunya diu defensar un mandat democràtic de desconnexió, una més que probable majoria del Congrés de Diputats demà dirà defensar un mandat democràtic de no desconnexió.

La independència de Catalunya passa, tard o d'hora, per un acte de desobediència a la legalitat espanyola vigent i, és de preveure, futura; sense desobediència la independència és impossible! Però abans de la independència de Catalunya a Catalunya hem de resoldre un altre problema: la investidura del president i la formació d'un govern.

I té raó Artur Mas; sense president el procés s'encalla, però potser també s'encalla, i s'encallarà mentre ell vulgui ser-ho, a desgrat de la CUP.

Molts diuen que a partir d'ara circularem per camins nous, desconeguts, però el caminar d'uns i altres sembla del tot previsible i, per tant, conegut, acció - reacció, que portada a llei resulta ser la tercera de Newton: sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada