Mapamundi de la tragèdia

Ahir vaig pescar al vol, a Facebook, aquest Mapamundi Tràgic obra de l'il·lustrador Eduardo Salles a Cinismo Ilustrado.

El mapa explica gràficament quelcom que jo esmentava a l'article d'ahir i que és origen de debat i controvèrsia sempre que passa una catàstrofe o desgràcia a prop, i mesurem la proximitat emocional no només en quilòmetres, també en afinitat social, cultural i religiosa.

Quan la barba del teu veí vegis afaitar, posa la teva a remullar
Aquest refrany també explica, a la seva manera, aquest fenomen. El significat que l'Instituto Cervantes dóna a aquest refrany és prou aclaridor: "Si acontece alguna desgracia a quienes son de nuestra condición y trato, debemos temer que otro día pueda sucedernos y , por tanto, estar prevenidos para que el golpe no sea tan fuerte."

En l'article d'ahir, quan parlava d'aquesta qüestió, em preguntava si ambdós casos (la identificació amb unes desgràcies i no amb d'altres) responien a un mateix instint: el de supervivència. En el primer cas, quan ens hi identifiquem fortament, per, com diu el refrany, prevenir-nos; en el segon cas, quan la identificació és més dèbil, per no estar permanentment patint, en alerta constant.

En un altre ordre de coses altres desgràcies (defuncions, catàstrofes naturals...) també ens afecten de manera diferent en funció de la proximitat i afinitat amb qui les pateix, i no per això ens fem, necessàriament, cap retret!

No voldria amb això naturalitzar aquest sentiment, però tampoc m'agrada quan es demonitza. Ser-ne conscient és un bon, i primer pas, per remoure precisament la pròpia consciència!

De fet mirant aquest Mapamundi de la Tragèdia he pensat en un altre mapamundi: el de la vergonya! I la vergonya ha estat doble quan, mentalment, he superposat ambdós mapes: el que deia, remoure la pròpia consciència.