dilluns, 21 d’agost del 2017

(No) tinc por


Tinc por! Uf, ja està, per fi ho he dit!

Sí, jo també tinc por, ho reconec. Jo tinc por i en té la meva dona, que m'ho ha dit i també les meves filles, que ho intueixo, i fins potser també vosaltres. És natural tenir-ne en aquestes circumstàncies i negant-la ens enganyem a nosaltres mateixos.

Vaig tenir por divendres al matí, just l'endemà de l'atemptat, quan vaig sortir a córrer com faig habitualment pels carrers de Sarrià de Ter i Girona, una por irracional, però por al cap i a la fi. Suposo que encara no m'havia espolsat la por del cos, de fet encara no m'he tret la por de sobre.

Vaig tenir i tinc por com tenen por, encara més por els veïns i veïnes de la casa d'Alcanar que va fer volar pels aires els plans encara més mortífers dels terroristes, com tenen por els veïns i veïnes de Ripoll que tenien entre els seus veïns vils terroristes, com tenen por els veïns i veïnes de Cambrils...

Just la setmana passada a casa planificàvem una visita a la Sagrada Família de Barcelona, diuen que un dels objectius de l'atemptat frustrat, per aquesta setmana i ara no tenim clar d'anar-hi, ara tenim por...

Sí, por de morir víctimes de la barbàrie o, encara pitjor, por de pensar que podem morir víctimes de la barbàrie, por del i pel sofriment. Aquesta és la por, el terror que sembren dins nostre els terroristes, una por molt humana, pura supervivència.

Tinc por, sí, jo també tinc por! Tinc por i ja ho he dit i ara que la reconec ja puc començar a no tenir-ne.

Tinc por però no vull, ni deixaré, que la por em venci. Tinc por i dic que no en tinc precisament per no deixar-me vèncer pel terror, perquè no puc ni vull viure amb por, car viure amb por és no viure.

No tinc por perquè confio amb les institucions i les lleis que protegeixen les nostres vides, els nostres drets, perquè confio en la tasca de la policia i els serveis de seguretat, i sobretot en la força d'un poble, d'una comunitat, d'un país divers i plural que no es vol doblegar, malgrat per un moment pugui tenir i sentir veritable por, davant el terror que sembren els terroristes.

"No tinc por" és un clam a la vida, "no tinc por" és un anhel de Pau, "no tinc por" és un convit a la convivència d'una societat que se sap i es reconeix plural. "No tinc por" és un mantra necessari, imprescindible, que ens ajuda, personalment i col·lectivament, precisament a vèncer la por per seguir amb la nostra vida i estil de vida, amb el nostre dia a dia, per no deixar que el terror ens tenalli la vida en vida!

No tinc por! Sí, ara ja ho puc dir, jo tampoc tinc por!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada