Eclipsi total

Quan Catalunya més necessitava (?) Espanya, Espanya va fer tard.

El president Mariano Rajoy va arribar tard (segurament tan aviat com va poder) i el ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido a banda de tard, sobretot va arribar (i actuar) malament!

Perquè Mariano Rajoy va tardar tantes hores en comparèixer? O potser la pregunta seria: perquè el govern espanyol va tardar tantes hores en aparèixer i comparèixer? Si el president Rajoy no podia, bé podria haver comparegut la vicepresidenta, o bé algun ministre de guàrdia, o com a mínim el delegat del govern de l'estat a Catalunya, Enric Millo; no, aquesta vegada no hi ha hagut efecte Millo!

Però no, durant les primeres hores el govern de l'estat no va comparèixer i segurament més d'un el va trobar a faltar; molts d'altres potser ja ni l'esperaven, al govern estatal...

El govern català i els Mossos d'Esquadra van entomar la crisi, en van arromangar i van saber donar la resposta multilateral que els atemptats exigien: policial, de seguretat, d'investigació, d'emergència, judicial...

Naturalment no ho van fer sols, també amb el govern espanyol i els serveis i cossos de seguretat estatals, però en la comunicació i transmissió de la informació a la ciutadania el govern català en general i els Mossos d'Esquadra en particular van actuar des del minut zero, i durant tota la crisi, d'una forma exemplar!

No es pot dir el mateix del govern estatal, no només pel pobre paper que ha tingut el president Rajoy, sobretot pel paper galdós del ministre Zoido amb el desafortunat anunci de la desarticulació de la cèl·lula terrorista quan el principal culpable, Younes Abouyaaqoub, autor de l'atropellament, encara estava desaparegut. Quina imprudència, quina patinada!

Aquests dies s'han dit moltes coses en relació al paper dels governs de Catalunya i Espanya davant dels atemptats i l'amenaça terrorista, però el que jo he vist d'una manera clarivident és que (com a mínim) pel que fa a la comunicació i el tractament de la informació el govern català i els Mossos d'Esquadra han eclipsat el govern espanyol i el ministeri de l'Interior, un eclipsi total visible a ull nu!

L'efecte Millo

Tots els partits polítics tenen la seva línia dura, la línia "hard", i la seva línia tova, la "soft"; a vegades és tan sols una qüestió de matís!

Si pensem en qualsevol partit segur que sabrem veure-hi qui personifica cada una d'aquestes línies en diferents moments de la seva història, o en el mateix: Alfonso Guerra i Zapatero, Joan Ridao i Gabriel Rufián, Pablo Iglésias i Iñigo Errejón...

És clar que les circumstàncies condicionen molt i poden ablanir, o endurir, el qui aparentment era "soft" o "hard": José María Aznar la passar de parlar català en la intimitat a torpedinar-lo des del govern, primer, i la FAES, després...

Aquests darrers quatre anys l'estratègia del govern del Partit Popular vers Catalunya ha estat marcada per la línia més dura, representada aquí per la impassible María de los Llanos de Luna (al jutjat vas!). Però ara el Partit Popular, sense majoria al Congrés de Diputats, necessita activar la seva línia "soft", representada a Catalunya per Josep Enric Millo.

És cert que el fons serà el mateix pel que fa a la independència, però les formes seran, de fet ja són, unes altres; i en tot allò més enllà de la independència (finançament, inversions, infraestructures, educació, llengua, cultura...) és de suposar (i d'esperar) que hi haurà un canvi no només en les formes, sinó també en el fons! Innocent jo...

Enric Millo és gat vell i sembla tenir més vides que un gat! Ha estat més de vint anys diputat al Parlament de Catalunya, primer amb CiU com a militant d'Unió Democràtica de Catalunya i després amb el Partit Popular; políticament ha demostrat ser àgil, ara caldrà veure si en el nou càrrec sap ser hàbil: el seu principal repte, que el govern espanyol deixi de castigar Catalunya i els catalans, independència a banda: corredor mediterrani, rodalies, desdoblament N-II...

Deia Soraya irònicament que Millo haurà de tenir mà dreta (aquesta se li suposa) i també mà esquerra en la seva tasca com a Delegat del Govern espanyol a Catalunya; la posició de debilitat parlamentària del PP al Congrés de Diputats fa que necessiti activar la seva línia "soft"; una altra cosa és que fins i tot aquesta molts la trobem "hard", massa "hard"!

Hi haurà efecte Millo? Més política i menys jutjats! Aquest seria, realment, el millor efecte Millo! Molt em temo, però, que en aquest cas ni el fons ni les formes canviaran...