Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 1 de maig del 2017
El primer de maig de 2030
L'u de maig de l'any dos-mil trenta serà un dimecres; aquesta és l'única certesa que tenim, avui per avui, respecte aquesta data. El que avui em pregunto és si, d'aquí tretze anys, el primer de maig seguirà essent festiu i reivindicatiu en motiu de la celebració del Dia del Treball!
El dubte és raonable i s'alimenta pel que darrerament he anat escoltant en diferents jornades sobre les perspectives de futur de la feina en un context, present i sobretot futur, de major robotització alhora que amb una recuperació lenta, però mai als nivells que havíem assolit, de creació de llocs de treball.
Per dir-ho ras i curt: en el futur (bé, de fet ja avui...) no tothom tindrà garantida una feina estable i continuada al llarg de la seva vida "teòricament" productiva, i en el futur la robotització seguirà guanyant terreny...
És clar que tot això és un procés, un procés en el que ja hi estem immersos tot i que no sempre en siguem conscients: us heu fixat en els canvis que aquests darrers anys s'ha produït als peatges de les autopistes? Seguim veient persones treballant als peatges, a peu de barrera, però amb unes tasques i funcions diferents de les que tenien els clàssics cobradors i cobradores que treballaven a les cabines... La tecnologia no necessàriament destrueix, però sí que segur que transforma.
La tecnologia, a més, no s'implanta de cop; podem estar tecnològicament preparats, pot ser tecnològicament possible fer un canvi, però cal estar, també, humanament preparats, i el lapse de temps entre una preparació (tecnològica) i l'altra (humana) pro prolongar-se anys, lustres o fins i tot dècades!
Inevitablement, però, moltes feines s'aniran robotitzant (com al seu dia es van mecanitzar) i aquest procés transformarà, de fet transforma ja el nostre mercat laboral.
El professor Rob Wilson, en una sessió inaugural d'un seminari sobre el futur del treball, va mostrar-nos entre d'altres una imatge sobre la previsió de l'evolució de l'ocupació a Espanya fins a l'any 2030: lenta recuperació, però no amb un retorn als índexs que havíem assolit...
La del primer de maig és una reivindicació que, si més no pel que fa a la presència al carrer, ha vingut a menys, paradoxalment, fins i tot en aquests anys de crisi; la meva percepció, que pot ser desajustada, errònia, és que ni tan sols la crisi i l'augment de l'atur han revaloritzat el caràcter reivindicatiu del primer de maig; com els partits polítics respecte els ciutadans els sindicats també estan allunyats, en moltes ocasions, dels treballadors, o dels qui ho han deixat de ser...
Qui sap, potser el dimecres u de maig de 2030 seran els robots els qui, juntament amb les persones que encara treballaran, es manifestaran per seguir defensant els seus drets, els nostres drets com a treballadors, que com els llençols a cada bugada hem anat perdent, sinó precaritzant a cada reforma laboral...
L'u de maig de 2030 serà un dimecres; aquesta és l'única certesa que tinc, avui per avui, respecte el futur del treball i el dia que el reivindica!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada