dijous, 2 de maig de 2013

Aturats al Primer de Maig

"Doodle" de Google en motiu del Primer de Maig de 2013. Imatge: Google
Dies enrere vaig fer una cerca d’ofertes laborals a tres dels principals portals de cerca de feina de Catalunya i l’estat espanyol. Buscava quines oportunitats laborals podria tenir en un radi aproximat d’uns 20 km de casa meva.

Sense afegir més filtres que el de la distància les primeres ofertes que em van aparèixer van ser, sobretot, de comercial. També alguna d’auxiliar administratiu, d’encarregat de botiga o d’instal·lador de “silestone” i granit... a Xile! També, segons el portal, vaig trobar força ofertes relacionades amb el món de l’hostaleria i el turisme: cambrers, auxiliars de cuina...

Són moltes les ofertes de feina que es publiquen en aquests portals, ofertes que són, a priori, oportunitats per a persones que estan precisament en recerca de feina! Però no totes les ofertes de feina s’ajusten a tothom, i no només per una qüestió de salari! De totes les que vaig trobar fent una cerca inicial en aquests portals, en poques, o pràcticament cap de les primeres que em van mostrar, m’hi veuria treballant...

A la meva feina sovint atenc a persones que busquen feina que tenen una major dificultat d’accés al món del treball i la majoria, quan els hi pregunto de què volen treballar, em responen: “de qualsevol cosa”! Aquesta manifestació amaga quasi sempre la necessitat imperiosa de treballar, de fer-ho ja, de disposar d’ingressos; però sovint també amaga una altra realitat: desconeixen les seves potencialitats!

Hi ha feines que jo, com vosaltres, mai sabré fer, feines per les que ni estic preparat ni format; però per contra hi ha feines que sí, que bé perquè ja les he fet i estic preparat, o bé perquè tinc qualitats i potencial per aprendre’n i formar-me, podria fer-les. Saber detectar-les és clau, sobretot si aquestes són feines demandades avui. El problema és quan l’únic que sé fer ja no és una feina demandada. L’estudi de l’ocupabilitat, de la posició d’una persona en un moment determinat de la seva vida respecte a una ocupació concreta, és un factor clau en la inserció laboral!

Avui la realitat és que a Catalunya hi ha més de 900.000 persones a l’atur i a l’estat espanyol més de 6 milions! Les xifres fan vertigen i si féssim una analogia amb el món de la salut podríem parlar de l’atur com una epidèmia!

Més de 900.00 persones a Catalunya i més de 6 milions a l’estat espanyol visiten, dia sí, dia també, portals de cerca de feina, serveis d’orientació i inserció laboral i recorren a familiars, amics, coneguts i saludats cercant una oportunitat, cercant feina “de qualsevol cosa!”.

Les dades de l’atur poden millorar per moments, per motius d’estacionalitat, però l’epidèmia sembla no tenir aturador! I el més trist és que no s’intueix que la medicina que hi han aplicat i volen seguir aplicant els governs en millorin els resultats! I no només per la major precarització del treball, fet ja estudiat (allò que ja vaig escriure a “El treball ens farà pobres”), per l’abaratiment de l’acomiadament i per la possible reducció del temps de prestació d’atur; també per les retallades dels serveis d’orientació i inserció laborals públics, aquells que han d’ajudar a millorar l’ocupabilitat de les persones que estan en recerca de feina, que han d’ajudar-les a formar-se, a reinventar-se, si s’escau, per a tornar a ser i sentir-se actives!

I així estem, aturats al Primer de Maig, amb més aturats que mai! Un Primer de Maig, el d’enguany, que més que una festa reivindicativa és, avui més que mai, un autèntic drama!

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dimecres 1 de maig de 2013.