Els
pares moltes vegades
lamentem que les
criatures que tenim, els nostres fills i filles,
no vinguin amb un manual d'instruccions sota el braç, tot i que disposar-ne tampoc seria
garantia d'èxit, veient com acaben alguns dels
mobles que
muntem de l'Ikea!És cert que hi ha
llibres i molta
literatura sobre la
criança, i d'uns anys ençà també més sobre la
paternitat; són sens dubte de
gran utilitat, però la
realitat sempre és més
punyetera, més
variable i amb més
excepcions de la que
descriuen llibres, guies i
manuals d'ajuda per a
pares novells.
A més, el que
t'ha servit per una criatura no necessàriament et serveix per un altra, que tot i que el
motlle sigui el mateix (que tampoc) els
ingredients són diferents, i sobretot les
circumstàncies.
De
pare, doncs, com amb tantes altres coses de la vida,
se n'aprèn sobre la marxa i, en gran part, més enllà del que llegim i escoltem, amb el
clàssic assaig i error. I el
problema d'aquest
mètode d'aprenentatge és que inevitablement es
cometen errors.
Els meus com a pare són incomptables, i alguns han estat
persistents, ja sabeu, allò
d'entrebancar-se dues (o més!)
vegades amb la mateixa pedra. Errors per manca de
recursos, per manca de
destresa, per manca de
temps, per manca de
paciència... Alguns, com en el tennis,
errors no forçats, d'altres errors de
càlcul, o errors forçats per la
desesperació, que a vegades, massa vegades, en la
condició de pare també
aflora i es fa present.
L'error és una oportunitat per a l'aprenentatge, això també ho sabem i la cultura nord-americana ens n'ha acabat de convèncer; però fins i tot així hi ha
errors que, malauradament,
passen factura. Els
errors, com els
pecats, o els
delictes, també tenen els
seus graus, i l'error no es mesura només pel
fet en sí, sinó en com aquest és
percebut i processat.Els
pares, quan ens estrenem en aquesta condició
lamentem que les
criatures no vinguin amb manual d'instruccions; aquesta és la
gràcia, aquest és el
risc. També
passa a l'inrevés: els
pares, per a les criatures, per als nostres fills i filles,
tampoc tenim un manual d'instruccions, i com a molt només podem
oferir-los un full de reclamacions per, com a mínim, exercir el
dret a la queixa!El manual d'instruccions és la vida, la vida
compartida,
personal i
intransferible amb cada criatura, i per més criatures que es tinguin
no hi ha dos manuals iguals. perquè
no hi ha dues criatures iguals, ni
el mateix pare és igual per a cada criatura.
I per grans que es facin, el manual sempre resta inacabat, que la condició de pare és com els contractes que ara vol potenciar la nova reforma laboral: indefinits i, com a molt, fixes discontinus.
Aquesta és el drama, aquest és el repte, aquesta és la gràcia, aquesta és la màgia i la responsabilitat de la paternitat.
