Afrontem el Primer de Maig amb un fenomen que, no per nou, deixa de ser preocupant: la pobresa en la que viuen, paradoxalment, cada vegada més persones treballadores, el que es coneix com a pobresa laboral. El fenomen no és nou però es consolida i fins i tot creix: un estudi publicat recentment per CCOO situava en prop de 400.000 les persones treballadores pobres a Catalunya l’any 2017, un 17% més que l’any 2013.
Aquest fenomen, sumat a d’altres relacionats com la precarietat laboral o l’elevat atur juvenil, ens dibuixa amb lletres majúscules i grans el cartell “NO FUNCIONA” enganxat a la porta de l’ascensor social, transformant en crònica la situació de pobresa que viuen moltes famílies, el 20% de la població catalana segons les dades de l’Idescat 2017.
Cal afrontar el Primer de Maig, doncs, posant en valor el paper que el treball juga en la inclusió i la cohesió social, tenint molt present, però, que no totes les feines hi contribueixen de la mateixa manera, i que el que cal reclamar ja no és només el treball, sinó sobretot el treball digne, aquell que ens ha de permetre reparar l’ascensor espatllat, eradicar la pobresa, també la laboral.
Article publicat el dilluns 29 d'abril de 2019 a l'espai de Càritas Diocesana de Girona al diari El Punt Avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada