dimarts, 1 de maig de 2018

Primer de maig, treball digne


Són tantes les reivindicacions dels nostres temps que em temo que la d'aquest primer de maig pot acabar tenyida de groc, i qui sap si també de lila...

No és que m'hi oposi, a vegades poca cosa podem fer davant l'inevitable i certament les protestes grogues i liles tenen els seus motius, ben vius, i comparteixen amb el primer de maig la principal diana de les seves protestes: l'acció (o inacció) de l'estat espanyol...

Però si hi ha un moment per cada cosa el d'avui és per reivindicar quelcom més que el treball, el treball digne! Sí, és trist haver de reclamar treball per tothom i més trist encara haver-lo de reclamar digne! La precarietat laboral ha arribat aquests darrers anys a tal punt que ni treballar exclou del risc de pobresa.

Anys enrere qui treballava se'n sortia, amb més o menys comoditats, amb més o menys dificultats qui treballava podia cobrir mínimament les necessitats bàsiques: un sostre i un plat a taula.

Naturalment anys enrere també hi havia precarietat laboral, però no estava ni molt menys tan estesa com ara. La pobresa era un risc especialment pels qui, per diferents motius, no treballaven o ho feien amb condicions precàries: temporalitat, jornades parcials i sous baixos...

La precarietat laboral lluny d'eradicar-se s'ha propagat com un virus dins el mercat laboral i avui els indicadors de pobresa ja parlen d'una nova categoria de pobres, els treballadors pobres! Qui sap si correm el risc, anys a venir, que al sac de la pobresa hi hagi més treballadors pobres que pobres sense feina...

És per tot això, entre d'altres coses, que convé reclamar treballs dignes, feines que permetin a les persones que les realitzen disposar dels ingressos mínims per a, més que subsistir i sobreviure, viure dignament.

És cert que el futur obre molts interrogants respecte el mercat laboral, amb la robotització de molts processos i amb la transformació del propi concepte de treball; és cert que el futur sembla dibuixar un escenari en el que les persones ja no treballarem ni com fa cinquanta o cent anys (del mateix tota la vida) ni com ho fem ara (tota la vida en feines diferents)...

És cert que possiblement en un futur la supervivència (disposar d'allò mínim per a viure dignament) no anirà necessàriament lligada al treball tal i com l'hem conegut fins ara, però fins aleshores necessitem sous i condicions de treball dignes i, sens dubte, una millor redistribució de la riquesa.

No ens hauríem de permetre tenir, avui, treballadors pobres!