Porteu-nos carbó

M'agradaria veure com escriuen les seves cartes, seria com a mínim divertit poder llegir les cartes als Reis d'Orient que escriuen els nostres polítics, els d'aquí i els d'allà: Estimats Reis d'Orient...

Alguns deuen demanar suficient majoria parlamentària per aprovar el pressupost de l'any vinent, d'altres que els jutges, per caducats que estiguin, els segueixin fent la feina bruta dins i fora dels jutjats i tots, ben segur, una pluja de vots a les properes eleccions municipals, pluja que els regui amb abundància les candidatures i els doni fruit en forma de regidors i, sobretot, alcaldies.

És clar que sospito que els veritables desitjos dels nostres polítics, els d'aquí i els d'allà, allò que veritablement volen i els agradaria que passés, els anhels inconfessables i mai reconeguts públicament, els posin en coneixement de Ses Majestats, segurament ni tan sols dels seus més estrets col·laboradors.

De la mateixa manera que hi ha culers que sobretot desitgen que el Reial Madrid perdi, que ho perdi tot i ho desitgen amb tanta o més força que el Barça guanyi (i viceversa, naturalment), també hi ha polítics que íntimament desitgen que a l'adversari se li torcin les coses, que ensopegui estrepitosament, que fracassi, que s'enfonsi.

La confrontació política, aquests darrers anys, ha pujat de nivell i no precisament de qualitat. L'oasi català s'ha esvaït i avui "La Barberia", aquella tertúlia esportiva dels anys noranta de La 2 amb polítics de tot l'espectre parlamentari (el d'aleshores), més aviat viraria cap a una versió encara més sanguinària de Sweeney Todd.

En realitat als polítics els regals dels Reis d'Orient ja els hi ha avançat Europa en forma de fons Next Generation, una pluja de diners que confiem que no siguin víctimes d'allò que cantava Raimon i que ara, en temps de sequera, ens recorda la Generalitat: al meu país la pluja no sap ploure.

M'agradaria veure com escriuen les seves cartes i m'agradaria veure, pel forat del pany, com la diada de Reis els nostres polítics, els d'aquí i els d'allà, obren els seus regals. Rebran carbó?

A la meva carta entre d'altres coses els hi demanaré que, ni que sigui un xic (encara que alguns se'n mereixen una saca sencera) els hi portin carbó per dur-nos fins on som ara (crisi política, econòmica, social i ambiental), també que ens en portin a nosaltres per permetre'ls arribar fins aquí.

Estimats Reis d'Orient, porteu-nos carbó... 

Article publicat a la Revista Mirall.