dimarts, 6 de desembre del 2022

Pescaclics (Clickbait), quan la curiositat mata el periodisme


Els mitjans de comunicació tenen la missió d'informar-nos de forma clara i a vegades sembla que s'entestin deliberadament fer tot el contrari, a desinformant-nos. Afortunadament no ho fan a tot arreu ni sempre, tot i que darrerament ho fan força per les xarxes socials i, sincerament, més del que voldríem.

El motiu és tan simple com la manera com ho fan: el motiu és generar més audiència, generar més clics, i el sistema és fer-ho amb titulars ambigus, fins i tot enganyosos, titulars que ratllen el propi codi deontològic dels i les periodistes, que en el cas del Col·legi de Periodistes de Catalunya té en el seu primer criteri "informar de forma clara i acurada".

El periodisme a vegades abandona aquest criteri per prioritzar el "tot per l'audiència", ja que l'audiència és mercat i negoci, un mercat i negoci que s'ha diversificat tant com ho han fet els propis canals pels quals els mitjans, també nosaltres, s'expressen.

Això del tot per l'audiència no ens ve de nou, ja fa anys que estem advertits: a mitjans dels anys noranta el periodista Xavier Sardà, acompanyat de la colla d'El Terrat va presentar a TV3 el programa "Tot per l'audiència", un programa d'humor que se'n reia d'ell mateix en el que, amb l'aparició de les cadenes privades, representava un nou repte per a totes les televisions: mantenir i incrementar l'audiència de cada programa, quasi a qualsevol preu.

A Internet aquesta pugna també es lliura i l'audiència es mesura en "clics", a partir del nombre de visites que rep a una pàgina web, pel que els mitjans de comunicació necessiten atraure cap a les respectives webs els internautes que naveguen per internet, i que des de fa uns anys circulen per les xarxes socials. L'esquer, moltes vegades, és un titular cridaner i, sobretot, un titular amb un polsim de misteri que ens activi suficientment el cuquet de la curiositat per clicar l'enllaç i accedir a la notícia.

La intenció no és tant informar del contingut de la notícia sinó que aquesta generi com més visites millor; en altres´paraules, la notícia és el mitjà i no la finalitat, ja que la finalitat és la generació del màxim de clics, que convertits en visites milloraran el posicionament del lloc web incrementant així els ingressos, per exemple, per publicitat.

Aquesta pràctica, sens dubte una mala pràctica, s'anomena "clickbait", un neologisme anglès format per les paraules "click" (clic en català, l'acció de clicar) i "bait" (esquer). En català del "clickbait" en podem dir pescaclics, paraula que ja tenim al diccionari i que defineix així: "contingut web, generalment de poca qualitat, presentat sota un títol o un format cridaner per a aconseguir que els usuaris hi cliquin i el reenviïn a les xarxes socials, que té com a únic objectiu obtenir ingressos publicitaris."

Naturalment un bon titular ha de tenir ganxo, però hauria de tenir-lo sense renunciar a informar, ni que sigui un xic, sobre el contingut que es desplega a la notícia. D'exemples les xarxes socials en van plenes i, per poc que hi navegueu, ben segur us n'haureu trobat. I el cert és que funcionen, perquè és una pràctica cada vegada més estesa, fins i tot per mitjans teòricament seriosos.

De fet aquesta pràctica també s'alimenta de la saturació de notícies i continguts que tenim i, lamentablement, aquesta “sobreinformació", aquest excés d'informació ("infoxicació") alimenta la desinformació, una altra mala praxis que promou la informació falsa i la propaganda atacant a un dels nostres drets fonamentals, el dret a la informació, vinculat estretament al de la llibertat d'expressió. La curiositat, en aquest cas, no mata el gat sinó la rigorositat periodística que s'exigeix als mitjans.

Article publicat al darrer número de la revista Parlem de Sarrià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada