dilluns, 19 de desembre del 2022

Finalment, Messi


Ho reconec: fins a la classificació de França per a la final del Mundial de Futbol de Qatar no vaig voler que Argentina guanyés el Mundial. No per Argentina sinó per Leo Messi.

Vaig arribar a desitjar, íntimament, que Argentina quedés eliminada a la fase de grups, després de perdre el seu primer partit contra Aràbia Saudita, i m'hauria agradat que Països Baixos hagués guanyat aquella fatídica tanda de penals, en aquest cas més per anar a favor de Països Baixos que en contra de l'Argentina, o de Messi.

És curiós que, des de la seva traumàtica sortida del Barça, una part de mi fins ara volia que a Messi, tant al PSG com amb l'Albiceleste, les coses no li sortissin del tot , que no triomfés. Em sembla que aquest és un sentiment molt compartit entre barcelonistes que hem admirat esportivament, i admirem encara mal ens pesi la seva samarreta actual, a l'astre argentí..

Aquest sentiment és més impulsiu que racional, perquè des de la raó tinc clar que Messi, possiblement més que cap altre jugador, mereixia guanyar aquest Mundial per certificar definitivament, per si algú en dubtava (per qui li exigia aquest títol) , que és el millor jugador del món i, segurament, de la història.

Assolida l'any passat la Copa Amèrica Leo Messi finalment va poder celebrar un gran títol amb Argentina, enterrant el "pecho frío" i posant-se definitivament l'afició albiceleste a la butxaca, imprimint al seu descomunal joc una actitud més "maradoniana".

No sé si hi té res a veure, però es va haver de morir Maradona per veure Messi triomfar amb la selecció argentina, l'any passat amb una Copa Amèrica, ara amb un Mundial, com si s'hagués alliberat de la seva allargada ombra, com si fes falta que l'afició argentina plorés al seu Déu per proclamar-ne un altre.

Finalment Messi s'ha coronat al capdamunt de l'Olimp dels futbolistes i al seu palmarès no hi mancarà cap títol. A la final vaig anar amb Argentina, també amb Leo Messi. No sé si li he perdonat que ja no jugui al Barça (al capdavall la seva sortida tampoc va ser responsabilitat només seva), tampoc sé si cal que li perdoni res...

Bé, potser el que sí que no li perdono, ni a ell ni a cap dels futbolistes que van saltar a camp a jugar la final, és que no mostrés ni un gest de solidaritat pel futbolista iranià Amir Nasr-Azadani, condemnat a mort pel règim d'Iran per defensar drets fonamentals de les dones.

Finalment, Messi va alçar el cobejat trofeu del Mundial de Futbol, d'un futbol que es gira d'esquenes i no s'atreveix ni a mirar de reüll la més que possible execució d'un dels seus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada