De raons quasi mai ens en falten, de raó tampoc, altra cosa és quan volem que la nostra s'imposi a la dels altres.
D'aquí plora la criatura, i qui diu criatura diu món. Què són sinó les guerres? Les guerres mundials i els conflictes polítics, fins i tot els casolans, també.
La democràcia és un sistema, tot i que imperfecte, que intenta dirimir aquestes pugnes de raons (no sempre raonades ni raonables) donant més poder a les que tenen un major suport polític, i la política hauria de ser l'eina per a gestionar-les, per a trobar-hi, tot i la distància i la discrepància, punts d'acord.
És clar que avui les raons dels uns i les dels altres no només són més extremes (que no radicals), sobretot són menys impermeables.
Tenia raó Joan Fuster quan, en aquest aforisme, deia:
"Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges."En aquest cas la raó, a Joan Fuster, li dono tota!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada