Espanya davant el mirall

Aquests dies hi ha una part d'Espanya que, quan es mira al mirall, no es reconeix; una altra part s'agrada, i s'agrada molt!

La democràcia espanyola aquests dies transita per la cornisa, amb un Tribunal Constitucional que, tot i que no de forma unitària sinó per una ajustada majoria, erigint-se ja desvergonyidament com a jutge i part rebrega la Constitució per esborrar la línia, una de les vermelles, que marca la separació de poders.

La ingerència del caduc poder judicial al poder legislatiu té, salvant les distàncies i tot i que no de forma mimètica, precedents al Parlament de Catalunya; però més important que el precedent és la sortida, eminentment democràcia, que les institucions on resideix la sobirania popular i la política han de trobar per sortir indemnes d'aquest atzucac.

El Partit Popular, en connivència amb els jutges caducats, juga les seves cartes trepitjant la democràcia, mantenint interessadament el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional; ara ja sabem el motiu del bloqueig i no els tremola el pols, ni els cau la cara de vergonya, si posen a la democràcia espanyola a l'alçada del betum. El cotó no enganya...

Davant el mirall no sempre ens agrada el que veiem, i és cert que la nostra mirada no és neutra, tampoc quan ens mirem a nosaltres mateixos, però per més que intentem enganyar-nos el mirall no ho fa i ens mostra tal i com som.

Espanya aquests dies es mira al mirall, un mirall cada vegada més trencat.