dimecres, 7 de desembre de 2022

Panettone, una nova espècie invasora?


No em pregunteu perquè, que ara no ve al cas, però el fet és que darrerament a casa es parla molt (o molt més que abans) d'espècies invasores, especialment de la ictiofauna en d'aigües continentals, que és una manera més científica de dir el que de forma més planera diem peixos de riu.

El problema de les espècies invasores és complex i ni ara tenim el temps ni jo el suficient coneixement per assentar càtedra sobre l'assumpte, però fent un paral·lelisme em preguntava l'altre dia, interpel·lat per menjar-me un panettone, si aquesta mena de coca flonja vinguda d'Itàlia que sembla una magdalena gegant podem considerar-la una espècie invasora.

Em sembla que el primer record que tinc d'un pannetone és de finals dels anys noranta del segle passat i no va ser a casa, sinó a la comunitat infantil (avui CRAE) on treballava; algú en deuria comprar per Nadal i, nyam, no dubteu que llaminer com sóc vaig fer-li queixalada!

Al llarg d'aquests darrers vint-i-cinc anys el panettone no ha sovintejat massa per casa, més aviat entre poc i gens, però reconec que fa uns anys el vaig fer entrar per la coneixença amb una família italiana, concretament de Sardenya, que havien tingut una botiga especialitzada de productes de la seva terra al carrer de la Rutlla de Girona. Algun Nadal els hi vaig fer comanda de panettones per a menjar i regalar...

Però la passió definitiva per aquest pa dolç m'ha vingut pels que produeixen per aquestes dates a la Fleca Can Francès de Torroella de Montgrí, una fleca que tot el que fan ho converteixen en deliciós! I per si no fos poc, encara tinc pendent tastar els que ven una altra amiga italiana que té una botiga especialitzada en productes italians al barri, just al costat de casa, i naturalment aquests dies té assortiment de panettones!

La qüestió és: tant de panettone, producte tradicional d'Itàlia per dates nadalenques, arracona els tradicionals propis, els autòctons?

Naturalment el risc sempre hi és, que a vegades si es menja una cosa no se'n menja una altra... Ara bé, per més panettones que hi hagi i que tingui (i jo per festes en tindré), a mi que no em treguin els torrons i polvorons (que se suposa que són autòctons), ni el tortell la nit i el dia de Nadal (tradició empordanesa) ni, naturalment, el tortell de Reis, per més que a mi em toqui més la fava que la figura!

No sé si el panettone és al nostre Nadal el que el Halloween a la nostra castanyada; per mi la qüestió és sumar, no substituir, i tampoc em sembla malament abraçar (o tastar) altres tradicions, que també ens agrada importar les nostres!

Per cert, i tornant als peixos, la nostrada carpa, tan admirada i venerada carpa, és una de les pitjors espècies invasores...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada