divendres, 9 de desembre del 2022

"Tens un cos...” L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster


Fa uns anys vaig decidir donar el cos a la ciència, decisió que encara mantinc i que, espero i confio, els i les que em sobrevisquin respectin.

És evident que fins aleshores el meu cos és meu i jo en puc fer el que vulgui, o el que pugui; és la meva carcassa, és molt més que la meva carcassa, és la matèria que em permet estar connectat al món, també naturalment a totes i tots vosaltres.

Mentre dins el cos hi hagi vida el cos és indestriable de l'ànima, cas que existeixi; si més no de la part transcendent. Mentre hi resideixi un fil de vida, el cos serà meu. Ara bé, esvaït el meu darrer alè, finada la vida, el cos, esdevingut mortalla, deixarà de ser meu perquè jo, definitivament, ja no seré, i aleshores sí, aquesta massa de carn i ossos que em defineix podrà seguir essent d'utilitat per la ciència.

Joan Fuster, en un dels seus aforismes, va dir:

"Tens un cos: aprofita’l!"

Afortunadament, com del porc (que com de senyor se'n ve de mena), del cos es pot aprofitat tot, fins i tot més enllà de la vida, fins i tot un cop morts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada