dilluns, 26 de desembre del 2022

Jo (no) voldria que tot l'any fos Nadal


Massa entrants: quiche, empanada de tonyina, torradetes amb foie i amb codonyat, crudités amb humus, pastís de pebrot...; massa escudella, massa galets i massa carn d'olla: orella de porc, papada, conill de vedella, pilota, botifarra negra...; massa canelons: de carn, de bolets; massa cassoles: galta de vedella, mandonguilles amb escamarlans, calamars farcits...; i massa postres: tortell, torrons, polvorons, panettone, pinya, mandarines...

Els àpats de Nadal (els de la nit de Nadal, del dia de Nadal, de Sant Esteve) en família són copiosos i com més gran és la família, més abundant el menjar. Proves un xic de tot i ja quedes tip, repeteixes poc d'alguna cosa i, més d'hora que tard, t'acabes lamentant dient-te a tu mateix: he menjat massa.

La sobretaula, agraïda socialment, tampoc ajuda, sobretot si sobre la taula hi ha vins dolços (garnatxa, que emborratxa, i moscatell), ratafia i torrons per seguir picant. La companyia és grata, la conversa fluida i els cafès fan venir ganes de sucar-hi quelcom: un bocí de tortell, una de torró de xocolata...

A la nit no soparé, et dius íntimament, i per enfortir el compromís ho dius en veu alta, que ho sentí la família per sentenciar la voluntat. A la nit, si no hi ha un altre àpat familiar, una infusió, com a molt un iogurt, i a pair-ho tot.

Podem queixar-nos de moltes coses, i queixar-nos amb raó, però si podem celebrar aquestes festes en família i fer-ho al voltant d'una bona taula, podem considerar-nos privilegiats. Potser aquest és el veritable regal de Nadal, tot i que el Tió cagui (també) massa i els Reis d'Orient portin (també) massa regals.

Massa entrants, massa primers, massa segons, massa postres... Massa Nadal? Totes les masses piquen, que deia la meva àvia Juanita, i el Nadal és època d'excessos; acabem embafats de menjar, de consumisme i fins i tot, per moments, d'aparent felicitat.; sí, també patim un excés de felicitat, o de pressió social per exhibir-la.

El Nadal també ens mostra, a vegades de forma cruenta i fins i tot cruel, les cicatrius de la vida, les esquerdes familiars i les absències doloroses. El Nadal posa a prova, a banda de la solvència del nostre compte corrent, el nostre sistema digestiu, també el nostre equilibri emocional; tot té una una major intensitat aquests dies, per bé i per mal.

M'encanta el Nadal perquè m'encanta menjar i m'encanta la família, i el Nadal és un festival d'ambdues coses; ahir al vespre, infusió en mà i amb la determinació (acomplerta) de no sopar, pensava que tot i que m'encanta no, que contradient la cançó de Glaucs, jo (no) voldria que tot l'any fos Nadal...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada