dimecres, 5 de maig del 2021

La Rosa del passeig de Sant Antoni de Calonge


Amb la Rosa, la Rosa Escamilla Orduña, mare de la padrina de la Sira, que com ella també es diu Rosa, tot i ser de Girona ens veiem sobretot a Sant Antoni de Calonge, on darrerament hi feia estada estival i nosaltres hi anàvem uns dies; també coincidíem a les trobades familiars, naturalment, però era a l'estiu quan ens vèiem i més sovint.

Si la memòria no em falla diria que a la Rosa no la vaig veure mai a la platja, i encara menys dins l'aigua! No baixava del passeig!

La seva cunyada, que també es deia Rosa, sí que baixava a la platja i es banyava al mar; també la seva consogra, l'àvia Assumpció, i la seva amiga Angelines... A totes les havia vist a la sorra, a totes les havia vist en remull, però mai a la Rosa!

El passeig, doncs, era la seva talaia des d'on fitava la platja i el mar, des d'on deixava caure la tarda veient passar la vida dels altres, mentre la seva, com la de tothom, també avançava.

A diferència del seu marit la Rosa no era dona de mar, sinó de terra ferma, i ferma era la convicció que allà baix, a la sorra i a la platja, no se li havia perdut res! 

Sempre he trobat admirable aquesta convicció, o el que fos per ella; a vegades sembla que les coses han de ser un tot (o tot o res!), i en el seu Sant Antoni de Calonge la platja no en formava part, del seu tot...

La Rosa es va morir aquest passat 2 de maig, discretament i de sobte, sense avisar; els 92 anys pesaven en el seu cos menut i, tot i que la seva energia havia anat minvant, no havia donat senyals de voler marxar, encara...

Quan el seu gendre ens va comunicar el seu decés la primera imatge que em va venir al cap va ser la del passeig de Sant Antoni de Calonge; quan aquest estiu hi tornem la trobarem a faltar, i ens consolarem omplint el seu buit amb els records de tants dies compartits, de les converses frugals a peu del passeig, de "no cal que em paguis el pa", que li deia jo, "doncs si no te'l pago no et demanaré que me'l tornis a comprar!", que em rebatia ella entaforant-me les monedes al palmell de la mà!

La Rosa era menuda, el seu record és i serà gran, i el passejarem i el farem seure al passeig de Sant Antoni de Calonge, prop del carrer Girona...

Descansa en pau, Rosa.

1 comentari: