Alarma, sense estat

Fa un any "estat d'alarma" era un terme gruixut, d'aquells que imposen i fan respecte, com confinament i toc de queda.

Atemorits pel coronavirus el vam abraçar amb resignació, com un mal menor, seguint fil per randa les restriccions de mobilitat i d'activitat imposades. La situació excepcional requeria mesures excepcionals, i sens dubte l'estat d'alarma ho era, ho és.

Amb el pas dels mesos hem après a conviure amb l'estat d'alarma i amb les seves restriccions, tot i l'elevat preu que algunes activitats econòmiques han hagut de pagar i paguen encara... 

Ens hem habituat a l'estat d'alarma i a les seves restriccions, ara més laxes, ara més estrictes, i fins i tot hem aplicat, amb més o menys cara, la picaresca, que feta la llei, feta la trampa... Sí, l'estat d'alarma l'hem anat trampejant, aprimant el terme erosionant-lo amb allò de la nova normalitat, adaptant-nos a horaris, aforaments, a la mascareta i al gel hidroalcohòlic.

Ara que fa hores que l'estat d'alarma és història, no sé si el trobarem a faltar. Potser és tot just ara quan podem començar a parlar, de nou i de veritat, de nova normalitat, perquè mai hauríem de considerar com a "normal" la situació en la que hem viscut aquests darrers mesos, sota un estat d'alarma, quelcom que és i ha de ser sempre, excepcional.

Amb la fi de l'estat d'alarma recuperem drets, i amb els drets la responsabilitat d'exercir-los de forma responsable; caldria no oblidar-ho. 

L'alarma, sense estat, continua activa mentre aquest maleit virus, i totes les seves variants, segueixi actiu, i ni les vacunes, per si soles, ens mantenen ara per ara completament fora de perill, allunyats del risc.