La setmana passada llegia
que les dades de l'enquesta de la població activa (EPA) n'amagava una,
entre les d'ocupació i d'atur, de preocupant: les persones que tiren la
tovallola laboral, que deixen de cercar feina!
Que la dada d'atur
baixi no és només caua d'una major contractació, sinó que també hi
contribueix, en major o menor mesura, que les persones simplement no
s'hi registrin.
De persones inactives tenim, en menor mesura, les
que cerquen feina però no esta disponibles, i en major mesura les
persones que tot i estar disponibles, no cerquen feina, i són aquestes
les que ens haurien de preocupar.
El mercat laboral escup a
moltes persones en períodes de crisi, i sol expulsar primer a les
persones dels col·lectius més vulnerables, ja ho sabem, i si bé és cert
que en la d'aquesta pandèmia els ERTO han contingut les dades de l'atur,
més enllà de les xifres i les estadístiques també han estressat, i
desesperat a moltes persones treballadores (també a moltes empreses!), fins al punt que moltes
d'elles han acabat tirant la tovallola.
La recuperació de l'activitat
econòmica, no sempre compatible amb les mesures sanitàries, hauria de
donar, a través de la contractació, més oxigen a les persones i famílies
que més estan patint aquesta crisi, i lluny d'expulsar-les les hauria
d'incloure.
Amb la recuperació de la darrera crisi econòmica hem
vist com la macro economia es recuperava a un ritme més accelerat i
accentuat que les economies familiars, i aquest hauria de ser un error
que no hauríem de cometre de nou, si no volem incrementar les
desigualtats, i amb elles els conflictes.
Tirar la tovallola no
hauria de ser una opció, tot i que entenc que amb la precarització de
part del mercat laboral, hom tingui ganes de fer-ho, de baixar els braços i deixar de lluitar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada