Que pari el món, que arriba l'eclipsi! No sé si a partir de demà els diaris recolliran el dia d'avui com un dia històric, d'aquells que es destaquen a la Viquipèdia, d'aquells que formen part dels anuaris i resums de l'any, dels que es recorden anys després dient allò de "recordo on i amb qui era aquest dia".
L'eclipsi és un fenomen informativament atractiu, amb una vessant científica evident, també social i cultural, pel que és un caramel per als mitjans de comunicació, i més quan és un fenomen que es produeix de forma tan excepcional. El pròxim eclipsi solar total visible des de Catalunya no passarà fins al 17 de novembre de 2180, i no sé vosaltres, però jo en aquesta data, d'aquí a 154 anys, no asseguro ser-hi per poder-lo mirar.
Abans de l'eclipsi d'avui, el darrer total que es va veure a Catalunya va ser el del 30 d'agost de 1905, i aquell dia, i naturalment l'endemà, com avui, els diaris se'n van fer ressò. He fet el tafaner en els que es publicaven a la ciutat de Girona, com el "Diario de Gerona de Avisos y Noticias", fundat el 1889 per Rafael Masó i Pagès, pare del conegut arquitecte noucentista, o "La Lucha", fundat el 1872 d'orientació liberal.
El "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" es limitava, a la seva secció de "Crònica General", a una breu nota informativa que assenyalava que l'eclipsi "despierta interés en el mundo científico" i que s'hi havien gastat "enormes sumas" en preparatius d'observació. Informava que l'eclipsi parcial s'esperava a Girona a partir de les 11 h 44' 12" i fins a les 2 h 21' de la tarda, i reconeixia que "el tiempo reinante resulta una gran contrariedad" per als qui esperaven observar-lo amb delit, ja que "ayer eran muchos los que lamentaban el estado nuboso de la atmósfera".
"La Lucha", en canvi, li dedicava bona part de la portada, qualificant l'eclipsi de "fantástico, grandioso, solemne y sublime" i reproduint les paraules de l'astrònom Flammarion, que el definia com "el espectáculo de los espectáculos" i avisava que "la grandeza del hombre no consiste ni en la disposición política ni en los cañones o las bombas, sino en el nivel intelectual y moral". El mateix article descrivia la corona solar com "una aureola de gloria luminosa", amb "llamas rosadas" i un cel que esdevenia "un espíritu de vino saturado de azul". Uns mateixos anhels meteorològics d'aleshores que, segurament, molts gironins tenim avui.
Cent vint-i-un anys separen aquell eclipsi del d'avui. El món ha canviat d'una manera que, segurament, aquells lectors del "Diario de Gerona" i de "La Lucha" no haurien pogut imaginar mai. Però el cel és el mateix, i també el Sol i la Lluna, que continuen ballant amb la Terra, indiferents als nostres calendaris, als nostres diaris i a les nostres pantalles.
