I si no le gusta, que le den morcilla!

Des que Fernández Vara va dir que caldria "repatriar" els extremenys o descendents d'extremenys (un servidor) que viuen a Catalunya tinc ganes de publicar un text que el meu pare, d'origen extremeny, va escriure de jove fent referència a la seva identitat catalana...

De fet l'apunt el tinc mig preparat i el publicaré la setmana vinent... Però d'entre totes les respostes possibles, hagudes i per haver, aquesta de la Isabel em sembla que reprodueix d'una manera molt planera i directa alhora un sentiment molt compartit entre els que van emigrar d'Extremadura, també d'Andalusia, cap a Catalunya.

I és que al final, els extremenys, els catalans, els espanyols... en el seu conjunt, no són de ningú!

Ja ho diu la cultura popular: "la cabra no es de donde nace, sinó de donde pace"!

Bravo Isabel, bravo!