dilluns, 23 de març del 2020

Morts sense vetlla

Imatge de rottonara a Pixabay

No trobarem, gairebé mai, una bona hora per morir-nos, possiblement ni tan sols la definitiva.

Morir-se és, gairebé sempre, una mala hora, i aquests dies ho és encara més. No és temps de morir-se i ens morim, ai l'as, més que mai!

I el que més ens mata aquests dies, el Covid-19 provocat pel coronavirus, és el mateix que ens impedeix acomiadar, com es mereixerien, els nostres difunts.

Aquests són dies de confinament, també de morts sense vetlla; de persones que es moren en silenci, que engreixen la magnitud de la tragèdia i que s'enterren en la més estricta intimitat, o ni això.

Persones estimades que se'n van sense vetlla, famílies que acomiaden difunts sense l'escalf d'abraçades i consols, dols solitaris i confinats, tanatoris deserts i més silenciosos que mai.

Un company i amic de feina, plora confinat sol, aquests dies, la mort del seu pare, que va morir dies enrere, una víctima més d'aquesta terrible pandèmia. Confinat i infectat pel virus, ell també, ni tan sols el va poder veure en vida, en els seus darrers dies, ni el va podeu veure i acomiadar-se'n després, ja en el son i descans etern.

De totes les trucades que he fet aquests dies a amics i familiars, la seva, dies enrere, ha estat la més trista, la que més m'ha colpit, pel fet d'estar infectat, i sobretot per aquest dolorós i silenciós  dol pendent...

El coronavirus (vídeos, acudits i "memes" a banda; politiqueig de baixa estopa i crisis econòmiques sense precedents...) també és això, sobretot és això: morts sense vetlla, famílies sense consol...

Aquests dies ens infectem i ens morim; la gran majoria ens en sortirem i recordarem el confinament com un mal menor carregat d'anècdotes i, fins i tot, bons moments; d'altres el recordareu com una estocada econòmica, espero que no irreversible; i també hi sou els qui recordareu el confinament amb ràbia i tristesa per tot el que aquest virus us ha robat, per tot el que ja mai us tornarà.

No trobaré, jo tampoc, una bona hora per morir-me, però si el moment per trucar a l'amic i company de feina que plora i pateix, confinat i malalt, per ell mateix i per la mort del seu pare...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada