Córrer de matinada

Photo on Foter.com

Mentre jo corro, de matinada, la vila sembla adormida encara...

A diferència de la vila en la que en Serrat cantava de matinada, les ciutats d'avui no dormen, per bé que és cert que per moments ho sembla.

Les ciutats d'avui no dormen com tampoc ho fa la televisió, en emissió constant; per a la nostàlgia queden la carta d'ajust i els pretèrits finals d'emissió, amb l'antic logotip de TV3 onejant acompanyat d'aquella musiqueta, o, en el cas de televisió espanyola, l'himne d'Espanya amb imatges bucòliques de la família reial d'antuvi...

Quan les hores encara són petites i la claror, mandrosa, s'imposa de nou sobre la nit, no és poca la gent que ja belluga: gent que va a les fàbriques, oficines que es netegen, ocasionals turistes que s'acomiaden de la ciutat tot fent rodar maletes que deixen un rastre sorollós i invisible, gossos matiners que estiren els seus resignats i lleganyosos amos i un formigueig d'operaris i operàries del servei de neteja municipal que, carro en mà, s'escampen, com si d'una diàspora es tractés, per tots els barris i racons de la ciutat per deixar el màxim de net el formiguer que compartim, el formiguer en el que vivim.

A aquelles hores també em trobo amb algun corredor matiner que, com jo, busca certa nocturnitat en aital activitat, i tot el que la nocturnitat aporta: la ciutat somorta, quasi sense trànsit i quasi sense gent, aparentment sense vida i inhòspita que fa sentir, vés quina fantasia, una aparent intimitat...

La intimitat és només aparent, doncs no sempre es veuen els indiscrets ulls que miren, i que potser algun dia revelen haver-me vist; és aleshores quan es pren consciència que a aquelles hores la ciutat és més desperta del que sembla.

Sigui com sigui córrer a la matinada és per mi la millor hora per fer-ho, sempre que llevar-se d'hora (ben d'hora) no sigui un inconvenient; és curiós observar com, des que vaig (tornar) a començar a córrer ara fa set anys, en poc temps vaig anar avançant l'hora de sortir a córrer, començant com (suposo) la majoria al vespre o a la nit, passant per la tarda i el migdia i acabant a la matinada, just abans que despunti el dia amb tot el seu brogit!

Córrer de matinada, aquesta és la meva intermitent rutina matutina (obsessió, diuen alguns, tot i que això ja és un altre tema...), aquesta és una bona manera de despertar-se i començar el dia: dono fe!