Ara que és temps de flors m'ha vingut al cap les flors d'un altre món que fa vint anys ens va portar, de la mà del cinema, Icíar Bollaín, una bona pel·lícula que sempre està bé recuperar...
D'un altre món, de molts altres mons venen aquests dies a Girona, ara que és Temps de Flors, un temps que ens altera com cap altre, fent-nos arribar a sentir fins i tot turistes, quan no forasters, a la nostra pròpia ciutat!
El del Temps de Flors és un bullici molt diferent del que viu la ciutat per les Fires de Sant Narcís, una aglomeració igualment soferta, tot i que segurament més agraïda pels propis gironins.
És clar que el Temps de Flors no només engalana places i carrers, també patis tafaners que resten closos, com hivernant per a la majoria de nosaltres, la resta de l'any...
Fa anys que patim per si morim d'èxit, nosaltres i el Temps de Flors, però de moment sembla que resistim, amb més o menys alegria, més o menys resignació la colonització floral i les riuades de gent que inunden el barri vell.
I al costat del qui gaudeix d'aital exaltació floral (i del qui hi fa calaix!) també hi ha qui se la mira amb desdeny, maldant per la ciutat robada i per l'artificiós i efímer jardí en que es converteix la immortal Girona!
Sigui com sigui farem bé els gironins prendre nota d'aquesta frase cèlebre de Jean de La Fontaine: "cap camí de flors condueix a la glòria"... possiblement tampoc el que es forma a Girona aquests dies, ara que és temps de flors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada