En funcions

Photo on Foter.com

Aquests dies, els que van del de les eleccions municipals (26 d'abril) fins al de la constitució dels nous plens municipals (15 de juny), són dies d'interregne.

Interregne no pel "temps durant el qual un estat no té rei", que el que es retira de la vida pública (?) és l'emèrit, no el titular!, sinó interregne com a "temps durant el qual estan suspeses les funcions de l'autoritat acostumada"...

I en aquest cas l'autoritat acostumada són els i les regidores que aquests dies estan en funcions, amb les seves funcions limitades, especialment si formen part del govern municipal.

Durant aquests dies els i les regidores en funcions són com els galls i les gallines de corral: tenen ales però no poden volar! El vol gallinaci, però, hi ha qui el practica durant tot el mandat municipal, tot i que aquesta ja és una altra qüestió, segurament dirimida, recentment, convenientment a les urnes!

Els i les regidores en funcions es divideixen bàsicament en dos grups: els que seguiran, doncs han estat de nou escollits i escollides, i els que, com jo, no seguiran.

I aquests darrers es divideixen també en dos grups: els que no seguiran perquè, com jo, pleguen, i per tant o bé ja no formaven part de cap candidatura ,o bé en formaven part en els llocs per no sortir; i el segon grup són els que, molt a pesar seu, pleguen perquè no han estat escollits!

Els i les qui estan en funcions i seguiran viuen aquests dies de transició amb la impaciència d'entrar al govern, si ara eren a l'oposició, o bé amb la resignació de ser oposició si ara eren a govern, o amb més del mateix si el seu paper no ha mutat després de les eleccions municipals, o bé no mutarà aquests dies d'interminables càbales!

Els i les qui estan en funcions i plegaran a desgrat, se'ls fa massa llarg aquest interregne, i és possible que des de la (seva) fatídica nit electoral s'hagin reclòs per guarir les inevitables ferides.

Els i les qui estan en funcions i plegaran per voluntat pròpia, com jo, voldrien eternitzar aquest estat de representació institucional, quasi buida, poc executiva, una mena de llimb des del que acabar d'assaborir els darrers dies i acomiadar-se d'un jo, qui sap si per sempre, o no...