dijous, 4 d’abril de 2019

Què t'hi jugues?


Entro en un bar i m'assec al tamboret de la barra; demano un cafè. El bar pot ser qualsevol, i jo qualsevol de vosaltres; i si preferiu seure en una taula i demanar un refresc, o una infusió, o una xocolata calenta, cap problema!

De la barra estant sento la cantarella de la màquina que hi ha al racó, escura butxaques per a més informació, una cantarella que per molts, de moment no és el meu cas i espero que tampoc el vostre, és com un cant de sirena!

Amb la seva cantarella, i la il·lusió del dringar de les monedes, són massa les persones que, com els mariners amb les sirenes de la mitologia grega, i al contrari que Ulisses, sucumbeixen al seu cant, naufraguen i s'ofeguen, massa vegades irremeiablement, en el mar de la ludopatia.

Durant molts anys, i encara avui, aquesta ha estat la imatge més visible de la ludopatia, la d'una persona enganxada a l'escura butxaques del bar de la cantonada, més homes que dones, un retrat que es sol acompanyar d'un alcoholisme més o menys present i visible, quan no d'altres addicions, i d'una xarxa familiar i social precària i/o problemàtica.

A risc d'equivocar-me en aquesta generalització, diria que quan entrem en un bar podem fer-nos una imatge, estereotipada si voleu, de qui, a banda de la butxaca, escura la seva vida en aquestes màquines.

Avui, però, el perfil de la persona ludòpata ha canviat i, encara que hi ha qui segueix engreixant les escura butxaques, la ludopatia ha conquerit, a banda de les loteries, quinieles, bingos i casinos tradicionals, els jocs i les apostes en línia!

Entro en un bar i m'assec al tamboret de la barra; demano un cafè. En una taula hi ha un noi que xarrupa un refresc mentre no deixa de teclejar la pantalla del seu telèfon mòbil. Potser només xateja amb els amics, o potser tan sols escriu a la seva xicota, o potser segueix apostant, en línia, sobre el resultat del partit de futbol que fan a la televisió, sobre quin equip, quin jugador i a quin minut farà el proper gol!

Així com la màquina escura butxaques ens mostra sense vergonya ni pudor la cara de la ludopatia, els jocs i les apostes en línia ens la fa invisible, i la publicat (amb esportistes i actors posant cara a les principals marques de cases d'apostes) fins i tot li dóna una pàtina de prestigi social, el que mai ha tingut i tindrà el ludòpata, de classe més aviat baixa, de l'escura butxaques!

El debat està servit perquè la problemàtica afecta no només potencialment més persones, també a persones cada vegada més joves, més de classe mitjana i alta, i més amb estudis superiors. La ludopatia conquereix nous territoris, i incrementa les consultes i serveis de salut que es dediquen a tractar-la!

Els jocs en línia poden ser l'avantsala dels d'apostes i jocs d'atzar, només és qüestió d'habituar a l'infant o jove a haver de pagar petites (i si voleu insignificants) quantitats de diners per comprar avantatges competitius en els jocs en línia. Jocs que els infants i joves s'instal·len al seu telèfon mòbil, no sempre a l'abast ni a la supervisió dels seus pares i mares...

Una vegada consolidat l'hàbit de pagar només cal canviar la recompensa de passar de nivell o de pantalla per la recompensa econòmica d'una aposta, per exemple esportiva. I sobretot del que es tracta és d'alimentar l'emoció que sent amb l'aposta, més que la recompensa econòmica (que també), per fer créixer en ell l'addicció.

El cant de sirena és la publicitat de les cases d'apostes, que envaeix la retransmissió esportiva abans, durant i després del partit! Fins i tot periodistes i presentadors s'afegeixen als cants fent crides constants durant la retransmissió! Recordeu que els herois, com en l'Odissea, són els qui tot i sentir els cants de sirena s'hi resisteixen amb totes les seves forces!

Entro en un bar i m'assec al tamboret de la barra; demano un cafè. Dos joves m'observen, i aposten entre ells si provaré sort a l'escura butxaques. Què t'hi jugues? 

Article publicat al número 102 de la revista Parlem de Sarrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada