Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 15 d’abril del 2019
Neus Català, el pes de la memòria
A vegades convé passar pàgina, deixar enrere el full i soterrar-lo per tots els que, inevitablement, s'escriuen i s'escriuran després.
D'altres vegades és impossible, i per pàgines noves que s'escriguin, tantes com la vida mateixa permet, aquella roman present i sempre oberta, solcant el record, llaurant la memòria.
La vida de Neus Català és plena d'aquestes darreres pàgines, pàgines curulles, també feixugues, d'una memòria, la de la seva lluita antifeixista, la de la seva supervivència al camp de concentració alemany de Ravensbrück, que ha conservat viva i ens ha llegat per mantenir el punt de llibre falcat en aquestes pàgines, en aquests records.
La seva era una vida, com tantes altres, condemnada a l'oblit, fins i tot a l'extermini, condemnada a ser esclafada pel feixisme, i amb la seva supervivència, com la de tants altres, ens va fer presents el seu testimoni directe d'una de les barbàries més grans del segle passat.
Ara que sobre Europa plana i creix de nou la ultradreta, hereva i nostàlgica del feixisme, el seu testimoni i la seva memòria esdevenen imprescindibles per evitar que, com tal dia farà cent anys, el feixisme trobi en una Europa deprimida terreny abonat per créixer.
La vida de Neus Català es va apagar dies enrere, la seva memòria, però, romandrà viva, evitant qualsevol temptació de passar pàgina. Ens pesa massa la seva memòria...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada