dimecres, 3 d’abril de 2019

Serà qüestió de llegir-lo!


La meva col·lecció de cintes de casset, discs de vinill i discs compactes hiverna permanentment, des de fa poc més d'un any, a les golfes de casa, degudament desada, tot i que sense classificar, en varies caixes de plàstic.

Abans de la seva hibernació, quan les tenia més a l'abast, estirava un disc, una casset o un vinil quan en una pel·lícula sonava alguna cançó que també forma part de la meva banda sonora personal, i de la meva discoteca! L'estirava i els hi mostrava amb orgull com si fos un tresor!  Coses del papa, deurien pensar, mentre seguien amb la pel·lícula després de la meva (in)oportuna aportació...

L'altre dia vaig atrevir-me a dir que tal cançó (la que estava sonant en aquell moment!) la tenia en una de les meves llistes de reproducció de Spotify, que deu ser la versió moderna de la discoteca particular, i la seva reacció va ser, o potser ni tan sols, un ah vale...

En altres ocasions he fet el mateix però amb llibres, corrent a la nostra biblioteca per estirar tal o tals llibres d'aquell escriptor o escriptora, o sobre aquell tema... Això és precisament el que va fer la meva mare ahir, arran de la mort de l'escriptor Rafael Sánchez Ferlosio: regirar la seva biblioteca particular per estirar el seu exemplar de "El Jarama" i enviar-me'n una foto amb un còmplice "L'he trobat a casa..." i tot seguit l'emoticona del petó!

A mi aquestes coses, ja us podeu imaginar, també em fascinen, doncs al capdavall els llibres i els discs, també els quadres que tenim a casa, formen o han format part de la nostra vida i ens han fet sentir a prop dels seus creadors i creadores; potser per això a la meva mare i a mi ens costa tant de desfer-nos-en! Per això i per una tendència empedreïda a la nostàlgia...

Jo li vaig respondre amb un dit polze enlaire i tres aplaudiments, afegint, abans del petó, un "serà qüestió de llegir-lo!"

L'altre dia a casa les meves filles parlaven de no sé quina "influencer" d'Instagram, i la meva filla gran va dir que la seguia; ara me n'adono que la meva inexistent resposta emotiva va ser molt semblant a la de les meves filles respecte els meus disco,; ara me n'adono que la familiaritat que jo he anat bastint amb músics (sobretot) i escriptors, elles la basteixen amb "influencers", "youtubers" i altres personatges que corren per les xarxes...

Mentre tinc la sensació que ja no atraparé a les meves filles (Instagram se'm fa gran, a Youtuibe quasi només hi cerco vídeos musicals...), no puc deixar d'agrair-li a la meva mare que sigui tant cauta i prudent a l'hora de llençar, tot i que tant ella com jo sabem (i temem) que algun dia caldrà fer neteja de llibres i papers...

Fins aleshores, com a mínim, llegiré "El Jarama"!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada