Ahir volia escriure, per a l'article d'avui, sobre el que encara no hem resolt d'una guerra civil, l'espanyola, que oficialment es va acabar ahir va fer vuitanta anys!
Les derivades d'aquella terrible guerra, i l'allargada ombra del franquisme que la va prolongar, encara perviuen avui políticament i social, confrontant persones i ideologies davant, per exemple, les restes de tantes persones que encara resten en fosses comunes i cunetes, o les pròpies restes del dictador, aquests darrers mesos de nou d'actualitat...
Tenim encara deures pendents, massa deures pendents d'una guerra que cada dia és cronològicament més lluny, però que la memòria col·lectiva ens apropa, a vegades de forma incòmode, a vegades vergonyant, a vegades reivindicativa!
Volis parlar de tot això i més, però la mort de l'escriptor Rafael Sánchez Ferlosio m'ha fet aparèixer de nou la figura del seu pare, Rafael Sánchez Mazas, i de la sort que va córrer en un afusellament al Santuari de Santa Maria del Collell, i amb els seus "amics del bosc", fets relatats per l'escriptor Javier Cercas a "Soldados de Salamina".
Les guerres tenen memòria i la que al seu dia ens va apropar Javier Cercas també en forma part, una memòria que no sempre jutja entre bons i dolents, doncs en la guerra, com també es percep a "Històries de soldats", com en totes les que ens fa viure la vida, la distància que separa els bons dels dolents a vegades és tant prima que ens confon...
Vés que no sigui per això que vuitanta anys després encara és massa el que no hem resolt d'aquella guerra, que encara avui ens interpel·la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada