Dies enrere el PSC de Girona va celebrar, a Germans Sàbat, un acte d'homenatge a Pepe Guerrero, Manuel Caparrós, Pablo Espinar i Tomás Castellanos, socialistes gironins històrics, d'aquells de base i de pedra picada, molt vinculats als barris gironins.
La sala de la llar de jubilats es va omplir de gom a gom de militants i simpatitzants socialistes, la majoria veterans, dels que porten sobre les seves espatlles moltes campanyes electorals, moltes lluites i reivindicacions, veïns i veïnes de barris perifèrics, immigrants al seu dia i que al seu dia van trobar, en la seva Girona, quelcom més que una casar: una llar, una comunitat.
L'acte, senzill i sobri en les formes, alhora que intens i emotiu, va comptar amb els parlaments de la regidora i alcaldable socialista Sílvia Paneque, i de Quim Nadal. En Quim Nadal quan va entrar, ja amb la sala curulla de gent, va rebre un gran aplaudiment, una veritable ovació acompanyada dels crits de "alcalde, alcalde!"
Per molts gironins i gironines, socialistes o no, Quim Nadal segueix essent, més que cap altre i amb tot els seus respectes, l'alcalde! I si ho és, és per quelcom més que els seus més de vint anys de mandat!
Quim Nadal afirmava aquest dissabte, en la presentació del seu darrer llibre "Històries d'alcalde" al desconegut i enigmàtic Jardí de l'Àngel, que de fet mai es deixa de ser alcalde, com suposo tampoc mai es deixa de ser president, especialment quan l'ascendència (i ombra si voleu) és tant viva i present (i allargada) com la d'en Quim Nadal sobre Girona.
En aquest darrer llibre Quim Nadal relata a raig una seixantena d'històries viscudes en primera persona com a alcalde, històries que no tenen vocació de memòries ni de dietari, sinó més aviat d'anecdotari per fer-nos una semblança de l'abast dels seus mandats des de la seva dimensió personal, social i política.
En la presentació del llibre el va acompanyar l'arquitecte Josep Maria Birulés, qui per quatre anys va ser regidor amb Nadal, encarregant-se específicament del barri vell. Birulés va descriure Nadal com un alcalde omnipresent, un alcalde coneixedor de la ciutat i de tots els seus racons, que despatxava amb el mateix interès l'autoritat vinguda de qui sap on, com el veí molest per un (aparentment) insignificant detall...
La d'omnipresent és una molt bona definició de l'alcalde Nadal, compatible amb les seves (altres) virtuts i defectes, els seus encerts i errors; és possiblement, i precisament, per aquesta condició d'omnipresent que encara avui molts gironins i gironines el seguim veient, sobretot i per sobre d'altres condicions (diputat al Parlament, historiador...), simplement com l'alcalde!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada