dimarts, 23 d’abril de 2019

Sant Jordi no va matar el drac!



La llegenda de Sant Jordi no sé si és més nociva per masclista i heteropatriarcal, o per classista!

Masclista i heteropatriarcal per ser l'enèsima en la que el valent cavaller, Sant Jordi, ha de salvar a la vulnerable i bella donzella, i després de salvar-la (i precisament per això) la pren com a esposa, hem de suposar que com a recompensa per aital gesta!

Classista per, vés quina casualitat, el valent cavaller apareix precisament quan qui s'hi juga la pell és la vulnerable i bella donzella, filla del rei per a més referències, no una dona qualsevol, deixant entendre que unes vides es mereixen salvar, d'altres no...

Així és com hem crescut generacions i generacions d'infants, idolatrant Sant Jordi i la seva valentia, petrificant a cada conte contat la societat masclista, heteropatriarcal i classista.

És clar que no tot està perdut, i que són moltes més les variants que ara ofereixen aquesta llegenda, com altres variants tenen també altres llegendes i contes clàssics, variants sobretot en clau de gènere en les que les donzelles no són ni necessàriament vulnerables ni necessàriament belles, ni tan sols necessàriament donzelles o princeses, i que són elles mateixes qui es treuen les castanyes del foc, qui, sense la gesta del valent cavaller, vencen el drac!

Sant Jordi, militar romà d'origen grec, no va matar el drac! De fet, sembla ser, si va ser màrtir, i per tant Sant, va ser per no abjurar del cristianisme al que s'havia convertit, i sobretot per morir decapitat!

La llegenda de Sant Jordi té, és evident, molt més de fantasia (de llegenda) que de realitat, i és així, masclista, heteropatriarcal i classista, com ha arribat als nostres dies per, qui sap, transformar-se i esdevenir una nova llegenda...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada