Ens mans de qui estem? Fa feredat pensar que si aquest parell tenen un mal dia poden fer-nos volar pels aires a tots plegats!
Segur que l'altre dia Donald Trump i Kim Jong Un van estar encantats de trobar-se cara a cara, fins i tot de conèixer-se personalment després d'haver-se dit, si fa o no fa, el nom del porc. Coses de la diplomàcia internacional i ja sabem que tan un com l'altre en tenen molt poca, de diplomàcia.
Ambdós se saben poderosos i ho són, ambdós se saben perillosos i, sí, lamentablement ho són; poderosos i perillosos per l'amenaça bèl·lica i militar que un i altre suposen, perillosos i poderosos per què, com Putin, poden ser i són imprevisibles, impulsius, megalòmans...
És clar que l'objectiu de la trobada no era fer-se una calculada sessió de fotos per farcir l'àlbum presidencial, sinó, se suposa, desnuclearitzar:
[de nuclearitzar]
v tr POLÍT/MIL Prohibir (en una regió, un país, etc.) la fabricació, la instal·lació, l'emmagatzematge i el trànsit de qualsevol material nuclear.
des_nu_cle_a_rit_zar.
Desnuclearitzar el planeta? Bé, no ben bé, desnuclearitzar la península de Corea, una qüestió que, si bé es recull a la declaració que van signar, no deixa de ser només una declaració d'intencions doncs no hi ha cap altre compromís ni termini...
En fi, que la trobada ha estat històrica és evident, com sembla evident que serà, pel que fa a la desnuclearització i a la contribució a la pau mundial, tristament estèril...
Potser sí que, al capdavall, un i altre buscaven sobretot la foto! Ens mans de qui estem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada