dimarts, 5 de juny del 2018

Pedro Sánchez, el persistent


No puc evitar dissimular una gran satisfacció davant l'inesperat punt i final de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. Tampoc puc evitar dissimular una gran satisfacció davant el fet que, contra tot pronòstic, Pedro Sánchez s'hagi erigit, finalment, president del govern espanyol.

Davant totes les incerteses que aquest canvi introdueix sura la certesa que la de Pedro Sánchez ha estat una gran jugada que no només li ha permès fer caure M. Rajoy, també ha deixat, ni que sigui temporalment, un crescut Albert Rivera en fora de joc.

Pedro Sánchez, que al seu dia ja va ser un cadàver polític, no només ha sabut persistir i resistir recuperant el timó del seu partit, ara ha sabut llegir com ningú el moment i l'oportunitat i l'ha aprofitada per fer història: primer president fruit d'una moció de censura, símptoma que malgrat tot la democràcia espanyola funciona, i primer president elegit sense ser diputat!

És clar que l'alegria és efímera, i més en aquests casos, i l'escenari polític espanyol i català que haurà de governar és exigent cadascun per separat i ambdós junts.

Pedro Sánchez ha sobreviscut al foc amic, el més perillós diuen, i segurament haurà de seguir esquivant les bales dels sectors del PSOE que de forma maldestra el van defenestrar del partit: una part del PSOE no li posarà fàcil, prou que ho deu saber...

Ara que és president rebrà per totes bandes, ja ho sabem, mal si fas, mal si no fas; qualsevol gest de diàleg amb el govern català serà titllat per uns de claudicació i debilitat; tot manteniment de l'ordre constitucional serà titllat pels altres d'immobilisme i debilitat...

Entre un i altre extrem el president Sánchez haurà de saber trobar un espai que li permeti obrir camí, un camí no exempt de perills i trampes, un camí que si aconsegueix traçar-lo serà, com amb la moció de censura, una inesperada i il·lusionant victòria.

Sense treva ni xarxa Pedro Sánchez, el persistent, comença a fer camí com a president, com versa el poema, caminant. Veurem si arriba gaire lluny...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada