El desamor és tant inevitable com l'amor, un i altre estan íntimament lligats tot i que es poden manifestar en intensitats diferents.
La d'avui és, essencialment, una cançó d'amor, però no una d'aquelles romàntiques que engreixen recopilatoris, una cançó d'amor d'aquelles autèntiques, singulars, que més que enganxar-se de forma enfarfegosa t'atrapa.
Una cançó d'amor en la que, en el seu relat, apareix també el desamor com una cosa quasi natural, inevitable en moltes relacions: "Per quel che mi riguarda sei un continente obliato".
Un continent oblidat en una meravellosa cançó difícil d'oblidar...
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada