dissabte, 2 de juny de 2018

Minuts Musicals de desamor amb "Del montón"


Quants amors no correspostos acumulem al llarg de la vida? Jo sobretot en tinc un, i em temo que sempre em quedarà el dubte si hagués pogut tenir, o no, possibilitats.

No va ser a Sant Sebastià sinó a Girona i la vaig conèixer amb catorze anys a primer de BUP (avui 3r d'ESO) i me'n vaig començar a enamorar després de sortir d'una breu i bonica relació que va durar menys que el primer trimestre d'aquell curs: si fa o no fa entre Fires de Girona i abans de les vacances de Nadal!

Érem amics, això sí, prou amics com per cartejar-nos quan, a segon de BUP, ella va.marxar de comarca i, quin remei ("que desastre, que mal todo!"), canviar d'institut. Segurament la distància, l'enyorança i les cartes no van fer més que alimentar el meu amor no correspost viscut, com sol passar en aquestes circumstàncies, en silenci.

L'estiu del 1990, acabat el segon de BUP, es va obrir una finestra, una buscada oportunitat: aniríem junts, amb una altra amiga, en un camp de treball! El lloc (Boada, a la comarca de La Noguera) i el què hi faríem (col·laborar a reconstruir part del poble) era el de menys, si més no per mi...

I el camp de treball va anar molt bé i sí, vaig trobar-hi l'amor! Un amor d'aquells d'estiu tan intensos com caducs però, coses de la vida, no va ser amb ella! Amb el pas dels anys vaig acabar concloguent que davant la impossibilitat de caure als seus desitjats braços vaig lliurar-me en uns altres...

A partir d'aleshores la distància va anar atenuant la nostra amistat, les cartes van desaparèixer, l'amor finalment es va fondre i ella va esdevenir, elevada a la categoria de mite, l'amor no correspost.

Què hauria passat en cas de ser correspost? Les especulacions poden ser moltes i totes estèrils; la més probable, que el nostre hagués estat només un més, com canta Dr. Chinarro, dels amors "del montón"...

"Pudo ser un amor del montón,
pero todo el montón era mío.

Pudo ser, pero nunca fue nada
y en nada se queda el montón."

No va ser a Sant Sebastià sinó a Girona...






I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!