Presència interrompuda

Tinc a les meves mans el número 2.300 de la revista Presència i no sé si guardar-lo emocionat com un tresor o, en comptes de llençar-lo al contenidor blau amb la resta de diaris i papers, cremar-lo amb el foc de la meva ira... m'explico!

Setmanes enrere llegia "Pel boc gros" a l'dmirada periodista Tura Soler i el seu "Trenta-dos anys, vuit mesos i vint-i-un dies", un article de comiat que em va sobtar doncs hi explicava que aquell seria el seu darrer article a Presència.

D'entrada em pensava que era només el seu comiat, però alçant una mica la vista vaig llegir "L'últim 'Cor agre'" de Carles Ribera i aleshores vaig comprendre la magnitud d'una tragèdia que es va confirmar amb el certificat de defunció de l'"Homo Sapiens" del director de Presència, Miquel Riera escrit en l'article "Presència diu a reveure": "En tot cas, des d'avui Presència deixa d'acompanyar El Punt Avui..."

Em dol profundament que Hermes Comunicació SA hagi pres la decisió de tancar una capçalera tant històrica i significativa com la de la revista Presència. Em dol i no puc evitar pensar en el meu pare, Just M. Casero, que hi va col·laborar; em dol i sobretot no vull evitar pensar en l'enyorat Narcís-Jordi Aragó, que la va dirigir durant tants anys, els anys difícils...

Em dol que s'hagi fulminat la revista Presència però em dol molt més, fins i tot m'indigna, que se l'hagin carregat sense honors, ventilant el tema amb alguns articles i no massa res més...

Diuen que no és una absència definitiva, i això encara em sembla pitjor, doncs simplement en aquest indigne llimb en la que es troba actualment (ni viva ni morta) finalment caurà en l'oblit.

Al seu torn, vés quin consol, tenim "La República", la nova i flamant revista del grup anunciada als quatre vents amb un dispendi de mitjans (naturalment els seus, i als que jo també contribueixo modestament com a subscriptor) que bé podrien servir per donar una mort digne a la revista Presència.

Malament si entre les víctimes, ni que siguin col·laterals, de la República hi ha la revista Presència! Trist, fins i tot tragicòmic!, que Presència, que va resistir i sobreviure a la dictadura franquista, hagi estat fulminada per La República!

L'absència de Presència mereix, penso jo, majors honors dels que ha tingut fins ara, ni que sigui pel pes d'una capçalera i pel record de l'ingent tasca, lluita i compromís dels qui la van fer possible durant més de cinquanta anys.