dilluns, 4 de juny del 2018

Claudicació o supervivència?


Entenc que hi hagi independentistes indignats amb el govern... Amb el govern espanyol? Sí, i també amb el català!

Entenc que hi hagi independentistes especialment dolguts amb el president Torra i el seu govern ara que finalment ja el té; dolguts perquè la seva existència i sobretot la naturalesa de la seva formació han estat, als ulls d'aquests independentistes, una nova submissió.

Puigdemont pot ser legítim però ja no és president i al seu torn els consellers i conselleres que han pres possessió són finalment, tot i voler mantenir la legitimitat i dignitat dels empresonats i exiliats, els que han reunit les condicions marcades per l'estat espanyol.

Ni president i govern legítims, ni república... Claudicació!?

Entenc que hi hagi independentistes que aquests dies, vencent la inevitable resignació, estiguin contents pel fet que el president Torra ja té un govern que l'acompanya, un govern necessari, imprescindible, per lliurar-nos del jou del 155, un govern que prendrà de nou les regnes de la Generalitat de Catalunya.

Entenc que hi hagi independentistes que aquests dies, vencent la resignació, sentin una gran satisfacció perquè, no només tenim president i govern, sinó també que el president Rajoy i el seu govern han estat defenestrats, ja són història, i si bé tampoc s'espera un gir copernicà del nou president Sánchez, si que el nou escenari permet explorar un cert retorn a la normalitat (?) institucional.

Malgrat tot, el govern català torna a respirar... Supervivència!?

Entenc que, tenint present com es coneixen i el que han compartit, uns independentistes i altres s'entenen, es comprenen... tot i que reconec que cada vegada ho entenc menys, tot plegat, si és que mai hi entès alguna cosa... Deu ser per això que jo també tinc sentiments aparentment contraposats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada