dimecres, 13 de juny del 2018

Aquarius



Pedro Sánchez no ha desaprofitat l'oportunitat i ha ofert Espanya i el port de València per rebre i acollir els refugiats rescatats de l'infern del Mediterrani pel vaixell "Aquarius", refugiats que la guerra i la misèria escupen i que Itàlia (en particular) i Europa (en general) repel·leixen.

Oportunista? Sí, segurament sí, afortunadament sí!

El gest l'honora i el projecta internacionalment, cert, i també el compromet i aquí és on hem de depositar l'esperança, en el compromís. Un compromís que sobretot ha d'interpel·lar els estats i, en el nostre cas, Europa, que sembla que s'ho miri només exigint responsabilitats als estats, defugint de les seves...

Mentre la ultradreta xenòfoba pren perillosament el poder en alguns països europeus, la inestable Itàlia el darrer, la Unió Europea no pot xiular i fer com si res quan el que hi ha en joc, balancejant-se al Mediterrani, a les portes d'Europa, són vides humanes. La mateixa contundència que les institucions europees expressen a nivell econòmic i monetari m'agradaria veure-la a nivell humanitari...

Pedro Sánchez ha aprofitat l'oportunitat; el seu serà un govern de gestos i aquest n'és un d'important; té poc temps per governar i un fràgil suport parlamentari i gestos com aquest li donen talla presidencial dins i fora d'Espanya, el reforcen com a president.

Ara bé, tinguem clar que aquí el més important no és ell ni les seves urgències governamentals, el més important són les vides dels nàufrags de l'Aquarius i de totes les persones que, de moment sense aturador, es llancen al mar per salvar la pell.

Pedro Sánchez ens senyala la lluna, no siguem estúpids mirant-li el dit...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada