Reconec que em costa retenir certs records, especialment els gustatius; la meva dona, en canvi, sembla recordar el gust d'un plat consumit mesos, anys enrere, i ser capaç de trobar i descriure'n les sis diferències amb un d'igual que estigui degustant en aquell moment.
A vegades ens costa retenir certs records, records que es dilueixen lentament i alhora indefectible, records que com més els vols retenir més es fonen, com un somni aclaparat pel conscient, per un despertar prematur i que s'escola amb les lleganyes pica avall.
A vegades ens costa retenir uns records quasi tant com ens costa oblidar-nos d'altres, records que no voldríem tenir de coses que hauríem preferit no viure, no veure, no dir, no sentir...
En altres paraules, com canta The New Raemon a "Tú, Garfunkel", "Desmemoriado quiero estar, para ser olvidadizo..."
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada