Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
divendres, 25 de maig del 2018
Paraula de Fabra: rapejar
Valtònyc més que el de la presó ha preferit cantar, aquests dies, el rap de l'exili, la seva particular tocata i fuga!
Les seves lletres l'han condemnat injustament a triar entre presó i exili, com han fet també els polítics que, sembla, l'han ajudat a escapar; una tria que agradi o no està esdevenint una trista "marca Espanya" als ulls d'Europa.
Les seves lletres naturalment poden no agradar, poden fins i tot ofendre, però d'aquí a constituir delicte és filar molt prim i inevitablement la seva persecució, com la d'altres artistes, ens interpel·la sobre els límits de l'art i el seu propi paper social i cultural.
El rap (modalitat de música popular consistent en una recitació que se superposa a una base rítmica ràpida i reiterativa) és el seu estil de música i per tant quan canta diem que rapeja, paraula derivada d'un verb, rapejar, que si bé és plenament normatiu obvia en les seves dues definicions la que vulgarment atribuïm a la pràctica d'aquest estil musical:
[de rapar1]
[®envejar ] v tr Rapinyar.
[de rapa]
[®envejar ] v 1 tr Destriar la rapa de la molla o pellofa, després de trepitjar el raïm.
2 intr Tenir gust de rapa, el vi. Aquest vi rapeja una mica.
Més que Valtònyc rapeja l'estat espanyol quan li rapinya la llibertat i sí, com alguns vins, la justícia espanyola rapeja una mica...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada