Estem preparats perquè ens trenquin el cor? Com en tantes coses de la vida segurament no, i si ho hem estat mínimament, per allò de l'experiència, probablement mai del tot.
Estem preparats perquè ens el robin, abans que ens trenquin el cor? Doncs tampoc, tot i que sempre és millor que te'l robin a que te'l trenquin. Potser aquest és el problema, que ens robin el cor! O encara pitjor, que siguem nosaltres mateixos qui el lliurem... A quin preu? Sí, al que ens l'esmicolin...
Si no ens el roben, si no el lliurem, no ens el podran trencar; però és això el que realment volem? Ser, com cantaven Simon i Garfunkel, una roca (que no sent dolor), ser una illa (que mai plora)?
No estem preparats perquè ens trenquin el cor i, no obstant, generalment assumim aquest risc doncs el que ens passa fins aleshores mereix ser viscut! I tant que mereix ser viscut! Després ja refarem la trencadissa com puguem...
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada