dimecres, 26 de març del 2008

L'illa dels 5 fars

Dissabte Sant a primera hora de la tarda. L'Abril fa una estona que dorm. L'Abril aquesta vegada, a diferència de l'estiu, dorm en un llit gran, arran de terra, a l'apartament de Sant Antoni de Calonge que ens deixen la Rosa, tia (i padrina) de la Sira, i en Lluís, el seu tio, germà del seu pare i padrí de l'Abril. És la primera vegada que dorm en un llit gran, però a casa seguirà al llit de baranes, encara és aviat per fer el canvi. L'Abril és bellugadissa quan dorm, també la Irina. Es desabriga i sovint es desperta, a les hores petites, capicuada...

La Sira aprofita l'estona de treva per aclucar els ulls mig estirada al sofà. La Clàudia i la Irina, les grans, respecten la treva (no sempre passa...) i s'entretenen soles jugant a cartes i amb altres joguines. Les meves parpelles no em pesen, la tele no m'és atractiva i em fa mandra obrir el portàtil... Tinc un llibre per llegir: La isla de los 5 faros, de Ferran Ramon-Cortés.

El llibre em transporta a Menorca, en un recorregut per cinc dels seus fars, per exposar-nos, d'una manera senzilla i molt accessible, algunes de les principals claus de la comunicació.

És un llibre molt bon llegidor, un llibre d'una tarda, d'una anada (o tornada) amb tren a Barcelona... Com el llibre que he comprat aquest dimarts a l'estació de Sants, Informe al difunt, de Teresa Pàmies, i que he llegit durant el trajecte de tornada: buy and read, que podríem dir...

Menorca... Menorca és precisament un dels objectius de destinació de les properes vacances d'estiu (Saragossa en seria un altre, complementari o alternatiu). Fa anys que amb la Sira parlem de tornar a Menorca; no en va aquest estiu farà 10 anys que hi vam anar de viatge de noces... Llegint el llibre cerco en la meva memòria fotogràfica els fars de Menorca, però m'adono que no són, els fars, el principal record del viatge de nuvis...

El cotxe de lloguer (un Seat Ibiza, una joia comparat amb l'R6 que aleshores teníem), la remullada la primera nit a la platja, els banys nudistes amb la Sira, la caldereta a casa els pares de la Tere (amiga de la Sira, que actualment viu a Girona, mestre com ella i com ella ex-component -acordionista- de Trifòlium, grup de música tradicional), el vent i les onades, que ens engolien mar endins, de la Cala del Pilar, els poblats talaiòtics, el cinema de Maó... Repasso l'àlbum de fotos del viatge de nuvis i hi trobo dues fotografies de fars: el de Favàritx amb la Sira i el d'Artutx amb mi...

Al llibre cada un dels fars es correspon amb cada una de les cinc claus de la comunicació: un únic gran missatge; explicar de forma memorable; amb un llenguatge que connecti; tenint present que l'important és el missatge que capta la gent; invitar en comptes d'intentar convèncer.

I fins aquí puc llegir...
-----------------------------
pd: recordant de la Cala del Pilar em retorna als llavis la cançó Si véns de Ja t'ho diré:
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufara.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


Far de Favàritx

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada