10 perquès per la igualtat

Amb molt encert, penso jo, el Departament de Treball, a través de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball (DGIOT), ha editat recentment un llibret que recull 10 perquès, convenientment argumentats (amb xifres, legislació...), per a treballar per a la igualtat, en aquest cas en clau de gènere.

La publicació ens la va donar els serveis territorials del Departament de Treball a la Jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat a les empreses del passat dimarts 31 de març. És una publicació que, com altres elaborades per la DGIOT, destaquen per la seva vessant pedagògica, ideològica i pràctica, arribant a l'arrel dels arguments però presentant-los d'una manera molt entenedora, planera i accessible. La publicació està especialment adreçada a les empreses amb la finalitat que aquestes desenvolupin els seus propis plans d'igualtat. A dia d'avui aquesta publicació no està encara diponible en format pdf al web del Dpt. de Treball.


Aquests són els 10 perquès:

1. Perquè la igualtat és un dret

2. Perquè existeix la Llei d'igualtat efectiva entre homes i dones

3. Perquè les estadístiques parlen de desigualtat

4. Perquè cal posar fi als estereotips que discriminen les dones

5. Perquè cal enderrocar les barreres que discriminen les dones

6. Perquè és essencial la conciliació de la vida personal i laboral

7. Perquè la igualtat d'oportunitats forma part dels valors de les empreses socialment responsables

8. Perquè la igualtat significa l'atracció de talent

9. Perquè la igualtat és eficiència

10. Perquè la igualtat és possible

A la cloenda de la jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat, com també va fer-ho a l'inici de la jornada una tècnica, Núria Arnay, directora dels Serveis Territorials del Departament de Treball, va aportar algunes dades estadístiques per contrarestar el què ella va anomenar "una trampa": és molt positiu que es parli molt de la igualtat, però es pot caure en la trampa que en l'imaginari col·lectiu pensem que la igualtat és avui una realitat, quan realment encara hi ha, encara tenim, molta feina a fer!.

Vaig demanar, després de la jornada, les dades estadístiques que ens havien presentat. Són aquestes:

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la taxa d’ocupació de les dones durant l’últim trimestre de 2008 era de 62% respecte a un 73,4% dels homes (més de 13 punts per sota)

Taxa d’atur EPA:
taxa d’atur de les dones 11,5%
taxa d’atur dels homes 12,2%
(certament aquesta és una dada conjuntural sorprenent que, més que donar arguments a qui pugui pensar que la igualtat s'ha assolit -que no és el cas- penso que reforça la igualtat -i en aquest sentit d'oportunitat de les dones d'accedir al mercat laboral- com un element més d'estabilitat -supervivència- econòmica de les famílies)

Tot i això tenint en compte el nivell d’estudis:
taxa d’atur de les dones amb baixa qualificació 44%
taxa d’atur dels homes amb baixa qualificació 29%

Parcialitat en la contractació:
últim trimestre de 2008
Taxa de parcialitat de les dones 17'5 punts superior a la parcialitat dels homes, amb la disminució econòmica i de prestacions que això significa.

Diferència salarial entre dones i homes:
A Catalunya aquesta diferència és gairebé de 30 punts en el salari brut anual.

Només un 10 % dels llocs de direcció general estan ocupats per dones. La promoció de dones a càrrecs directius ha disminuït.

I aquestes només són algunes de les darreres xfres...

El govern de la Generalitat amb la creació de la DGIOT ha fet una gran aposta per treballar per a la igualtat, no només de gènere; cal recordar que aquesta direcció general està dividida en dues àrees: Programes d'igualtat de les dones en el treball i Polítiques laborals per a la diversitat.

La DGIOT no només aporta arguments, direcció política, sobretot aporta programes, formació, acompanyament i recursos, com els Plans d'igualtat i els Agents per a la igualtat...

D'arguments, de perquès per a la igualtat, n'hi ha molts més que deu, però amb aquests hauria de ser suficient per, més que convèncer, no dubtar que la igualtat és necessària, és imprescindible, és l'únic camí possible...